Va arribar a Barcelona l’estiu de 1975 quan tenia 17 anys per jugar el Torneig de l’Hospitalet amb la selecció sènior de la República Dominicana i es va quedar. Els tècnics del Barça li van veure jugar i van pressionar als directius del club perquè li fessin una oferta. La va rebutjar en primera instància al·legant que volia anar a la NBA, però després la va acceptar i va fitxar pel Barça. Va començar en l’equip júnior, alternant amb el Col·legi Alpe, amb el qual va guanyar un Campionat del Món Escolar. El 1977 es va incorporar al primer equip i va romandre fins a 1989, dotze anys en què va guanyar 5 Lligues ACB (1980-81, 1982-83, 1986-87, 1987-88 i 1988-89) 8 Copes del Rei (1978, 1979 , 1980, 1981, 1982, 1983, 1987 i 1988), 2 Recopes d’Europa (1985 i 1986) i 1 Copa Korac (1987).

Solozábal, Epi i Sibilio van formar el trio màgic

Sibilio va mantenir una complicada relació amb Aito García Reneses

Chicho Sibilio va aconseguir la nacionalitat espanyola gràcies a una gestió realitzada pels directius del FC Barcelona. S’havia cursat la seva petició de nacionalitat basant-se que residia a Espanya des de l’octubre de 1975 quan va ser inscrit en el Col·legi Alpe barceloní, però es necessitaven dos anys de residència i el 30 de juny de 1977 l’FIBA anava a aprovar-lo i després ho va aprovar – una norma per la qual cosa no es podia inscriure a cap jugador en competicions nacionals i internacionals fins a tres anys després de la seva nacionalitat. Aquest hagués estat l’aturada de Sibilio si la diplomàcia del Barça no hagués actuat ràpid. Basant-se en els precedents de Luyk i Brabender, en què el Consell de Ministres havia autoritzat les nacionalitzacions per ‘serveis a la pàtria’ en haver guanyat la Copa del Europa, el Barça va al·legar idèntics motius per Sibilio, que havia estat campió del món escolar amb el Alpe. El va acceptar el Consell de Ministres de l’època i Chicho Sibilio va poder ser inscrit com a espanyol el 17 de juny de 1977, 13 dies abans que entrés en vigor la norma FIBA ​​dels tres anys d’espera. Aquests tres anys sí va haver de esperar-los per poder jugar a la selecció espanyola. Va ser convençut pel seleccionador Díaz-Miguel, perquè s’incorporés i va ser un habitual (amb algunes excepcions), de la mateixa durant 7 anys (80 i 87). El primer partit dels 87 que va disputar amb la selecció espanyola, es va produir en els Jocs Olímpics de Moscou’80 enfront de l’equip amfitrió, l’URSS, anotant 17 punts. La selecció espanyola va finalitzar en quarta posició en aquests Jocs Olímpics i Sibilio va ser el màxim anotador. El seu major èxit va ser la medalla de plata a l’Eurobasket de 1983, però un any després Chicho va renunciar a disputar els Jocs Olímpics de Los Angeles, al·legant que volia jugar lligues d’estiu de Santo Domingo, amb les que cobrava diners. També va jugar els Eurobasket de Praga’81, Stuttgart’85 i Atenes’87, a més del Mundobasket de Colombia’82 i España’86. En total van ser 87 partits anotant 1.324 punts.

Sibilio sempre es va mostrar agraït al Barça i als seus companys. En una entrevista que li va realitzar el Diari Sport al 2016 va explicar que “vaig tenir una sort enorme en arribar a Espanya. Des de júnior fins al primer equip del Barça la qualitat humana que vaig trobar va ser meravellosa. L’acollida que em van donar des de l’inici va ser enorme. L’afecte que em van donar tots els companys, Epi. Nacho, de la Cruz, Perico Ansa. Jo crec que per això sempre que torno a Barcelona és com tornar a recordar la meva infància, la meva joventut. La meva època daurada “. Des de que va abandonar la pràctica del bàsquet a Vitòria amb prou feines ha tingut contacte amb aquest esport. “Des de que estic a Santo Domingo em dedico més al beisbol, a veure-ho. Jo vaig començar a jugar a beisbol abans que a bàsquet. I és més difícil seguir el bàsquet des de la distància. ¿El beisbol? Només ho veig. Esport no faig res . ¿Curiós? No. Són etapes. Jo vaig entendre en un moment donat que vaig acabar com a jugador. ¿Entrenador? Sí m’agrada, però més entrenar els nens que als grans. És a dir m’agrada un bàsquet més formatiu que competitiu “.