• Estrellas blaugranas

    1990: José Luis Galilea

    Va formar part d'un jove Barça i es va convertir en jugador important

    Galilea equipo-70

    La temporada 1990-91 va veure la incorporació de Galilea i altres joves al primer equip del Barça

    Només un genoll dèbil va poder frenar un jugador especial i amb espurna com era José Luis Galilea, un guipuscoà nascut a Sant Sebastià el 9 de juliol de 1972 i que va arribar a jugar en 12 equips i que va passar del juvenil del Reial Madrid al juvenil del Barça en els albors de la seva carrera esportiva i del Barça al Madrid ja consagrat. ‘Galis’ va arribar al Barça la temporada 1989-90 per jugar en l’equip juvenil i després d’haver intentat anar a formar-se al bàsquet universitari nord-americà. El 1990, Bozidar Maljkovic l’incorpora al primer equip barcelonista i allà estaria fins a 1996 tot i que la marxa del tècnic serbi el va perjudicar clarament perquè el seu relleu al banc, Aíto García Reneses, tenia idees diferents. En aquestes sis temporades Galis va guanyar dues Lligues i dues Copes i sempre va respondre perfectament quan es va comptar amb ell. “Gràcies a López Abril i Boza Maljkovic -i al meu moltíssim treball també- vaig donar un salt de qualitat important que em va permetre treure el cap sent encara júnior a l’ACB. En un any vaig passar de jugar al Picadero davant els amics i la família a fer-ho al Palau Sant Jordi davant 17000 espectadors, va ser un canvi bestial. De tota manera al meu entorn em donava igual, jo volia ser un bon jugador de bàsquet la resta em donava igual “, recorda els seus inicis al Barça.

    Galilea_nou_president_dels_veterans1-70

    Galis encara juga amb els Veterans del Barça

    “Van ser uns anys increïbles, vam formar un gran grup dins i fora del camp i això es reflectia en els resultats sense dubte. Hi havia gent amb molt bàsquet a l’esquena: Epi, Jiménez, Montero, Karnisovas, Xavi Fernández, Salva Díez, Middleton … només amb mirar-nos solucionàvem problemes … “, apunta Galilea que es defineix com” un jugador treballador, que li posava tot el cor en el que feia i que creia molt en mi mateix. No he estat un jugador de talent i tenia clar que aquest era el meu camí per arribar, treballar, treballar i treballar per poder assolir el nivell que desitjava … Crec també que vaig saber adaptar-me i reinventar en funció de les diferents situacions a les que m’he anat trobant “.

    Després del Barça va passar pel potent Kinder Bolonya -va guanyar una Copa italiana-, Lleó, Ourense, Ionikos grec, Múrcia, Saragossa, Guipúscoa i Cantàbria. Fins i tot va tornar al Madrid per jugar una temporada. “Sergio Scariolo va confiar en mi tot i els problemes que tenia en un genoll. Crec que ell i jo érem els únics que confiàvem que podia jugar amb normalitat”, apunta Galis, que va tornar al Barça per ser entrenador del CB Cornellà i per presidir l’Associació de Veterans, en la qual va realitzar una gran tasca, però que va haver d’abandonar quan Indiana Pacers el va nomenar ojeador principal per Europea. També va ser director general del Sevilla.

    Explosiu a la pista, també ho va ser fora d’ella, amb múltiples projectes i una mentalitat inquieta. José Luis Galilea és una d’aquelles persones que deixen empremta allà per on passa.

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona