• Estrellas blaugranas

    1976: Nacho Solozábal

    Va ser el líder del Barça durant la millor dècada de la història

    Nacho Solozabal-70

    Nacho va fer història el 22 de Desembre de 1987 amb un triple que va derrotar al Madrid en la Final de Copa

    Ningú com ell per a ser definit com el ‘líder’. Nacho Solozábal va ser, dins i fora de la pista, un referent per als seus companys. Un base de 1,85 metres elegant i intel·ligent, que sabia on fer arribar la pilota en cada moment. Va formar amb Epi i Sibilio un trio màgic que va acabar amb l’hegemonia del Reial Madrid i va portar al Barça a lluitar per tot després de superar els blancs. El món del bàsquet (el personal, no) el va conèixer sempre com Nacho. I Nacho va guanyar 6 Lligues, 9 Copes i dues Recopes amb el Barça, l’únic club de tota la seva vida esportiva. Va sortir del Col·legi Maristes de Sant Joan i va ser juvenil i júnior ja al club barcelonista, debutant en el primer equip en la temporada 1975-76 quan tenia 17 anys (va néixer el 8 de gener de 1958) i de la mà de Ranko Zeravica, que sempre va apostar pels joves. Va prendre el relleu de Miguel López abril -un altre jugador de la pedrera- i aviat es va convertir en titular, posició que va mantenir fins a la seva retirada, en la temporada 1991-92. 16 anys com a barcelonista el van convertir en un ídol per als aficionats del Palau, a més d’un referent per a la història del club -la seva samarreta està penjada al Palau- i del bàsquet espanyol en general.

    Solozabal 1-70

    El capità va alçar moltes copes durant els 16 anys com barcelonista

    El 22 de desembre de 1987 va néixer el ‘triple de Nacho’ com ja s’anava a conèixer en el futur la cistella que va fer el Barça campió de Copa derrotant el Madrid en l’últim segon de la final. Va ser un partit espectacular, en què els blancs van estar gairebé sempre per davant. El Barça perdia per 4 punts a 90 segons del final i a la última jugada es va arribar amb 81-83 per al Madrid. Els barcelonistes van aprofitar molt la jugada, amb moviments que intentaven deixar en avantatge a Epi o Sibilio, als quals s’assenyalava com els executors de l’últim llançament. Solozábal va ser objecte d’una falta per part de Llorente, però en aquella època es podia triar entre llançaments i treure de banda i Aíto es va decantar per la segona opció. Quedaven 12 segons i es va dissenyar una jugada per Chicho. Però la defensa blanca li va pressionar amb tres jugadors i Sibilio va fer circular la pilota a la dreta de l’atac barcelonista en el qual estava Solozábal. Aquest no s’ho va pensar massa -tampoc tenia temps- i va llançar un triple tan ortodox com encertat. La imatge vibrant del base, amb els punys a l’aire i rebent als seus companys que acudia a abraçar-lo, va quedar per sempre en la retina dels barcelonistes. “¡¡¡Entró, entró !!!” va titular la seva crònica José Manuel Fernández, enviat d’El Mundo Deportivo a Valladolid.

    Va ser el jugador que més títols ha guanyat amb la samarreta blaugrana

  • Estrellas blaugranas

    1976: Nacho Solozábal

    Va ser el líder del Barça durant la millor dècada de la història

    Solozabal-70

    Nacho va mantenir èpics duels amb Corbalán

    Solozabal-Robirosa-70

    Nacho i Robirosa son la parella del bàsquet a TV3

    José María Aznar, llavors president de Castella i Lleó i madridista declarat, va ser l’encarregat de lliurar a Nacho la Copa. “Va ser especial perquè no havíem començat molt bé la temporada a Europa i aquest triomf ens va donar tranquil·litat i va permetre fer el que vam fer després que va ser guanyar la Lliga també “, va explicar després el base barcelonista. Va ser el seu millor moment al Barça? A nivell individual segur que sí tot i que a l’hora de fer balanç a la seva trajectòria el jugador va assenyalar que “el millor va ser acabar amb l’hegemonia del Madrid i poder aconseguir molts títols”. Mentre que el pitjor no té dubtes: “no guanyar la Copa d’Europa”.

    Solozábal va seguir rendint a un gran nivell i així estava -sent el jugador més utilitzat després d’Epi- al final de la temporada 1991-92 quan la directiva del Barça va decidir fer-se enrere i no renovar-li el contracte. “No em vaig jo; em fan fora -va explicar llavors Nacho-. He fet el possible i gairebé l’impossible per seguir al Barcelona “. “Va ser un moment molt difícil, perquè jo esperava continuar -va analitzar amb tranquil·litat anys després-, però el club va decidir que no”. “No va ser un problema econòmic, sinó una diferència de criteri”, ha assegurat.

    No li van faltar ofertes i en un principi va pensar en canviar d’aires, “però després de reflexionar vaig veure que era millor acabar al club de tota la meva carrera i donar un gir a la meva vida”. Ho va fer. Va aprovar les dues assignatures que li faltaven per acabar Econòmiques, va treballar com a tal i de seguida es va dedicar a les seves grans ocupacions des de fa molts anys: un excel·lent campus d’entrenament per a nens a la Federació Catalana i destacat analista de TV3.

    Nacho Solozábal segueix sent un ídol per al barcelonisme i les diferències que van provocar la seva sortida del club van ser solucionades el 8 d’octubre del 2006 quan se li va realitzar un homenatge al Palau – “sóc un home del Palau i per a mi és el santuari del bàsquet i de tots els culers “, va dir emocionat aquell dia i es va penjar la seva samarreta amb el número 7 entre l’entusiasme dels aficionats. El reconeixement que mereixia un jugador exemplar que només va vestir els colors blaugrana.

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona