• Estrellas blaugranas

    1975: Juan Antonio San Epifanio

    Va ser el millor jugador d'Europa i un dels més destacats a la història del Barça

    epi1

    Epi va destacar sempre per la seva eficàcia en els llançaments

     

    Epi. Simplement Epi. Res de Juan Antonio San Epifanio. Tots ens entenem en parlar d’Epi, per molt que en els seus primers partits al Barça aparegués a la premsa com Epi II recordant que el seu germà Herminio també jugava. Epi va ser, de llarg, el millor jugador espanyol abans que explotés la generació de Gasol. I un dels millors d’Europa. Un jugador exemplar fet a si mateix a força de treball i sacrifici. S’ha dit molt que Epi era un mal jugador en edat júnior i això és una veritat a mitges. Ell mateix va explicar que “el meu primer partit el va perdre per 27-0 i aquesta temporada no vaig conèixer la victòria, però a l’any següent  ja vam aconseguir un empat a 7 punts i jo vaig anotar 4”. Però va ser descartat al col·legi Santo Tomàs de Aquino perquè sobraven tres jugadors. No era un estel -estava alguns esglaons per sota, per exemple, de Juan Manuel López Iturriaga- però havia après molt al CN Helios a on va arribar amb 12 anys procedent del Col·legi Sant Tomás de Saragossa, on havia nascut el 12 de juny de 1959 i va arribar a ser internacional juvenil (8 ocasions), júnior (26) i sub’22 (13). Era la perla de l’històric club aragonès quan es va produir un fet inesperat.

    Epi3

    Solozábal, Epi i Sibilio van ser la columna vertebral del Barça dels anys 80

    Anava a desaparèixer el Kas, un equip basc finançat per la firma de begudes i el Barça va decidir endur-se a Herminio San Epifanio, el seu millor jugador. Va pagar un milió de pessetes i va acceptar la seva única condició: “el meu germà Juan Antonio ha d’entrar al Barça”, va dir a Eduard Portela, Director Esportiu del club. Era l’any 1974. Herminio es va anar al primer equip i Juan Antonio, al juvenil i al col·legi Alpe. Tres anys després -ja convertit en Epi i de la mà de Ranko Zeravica- va iniciar la seva triomfal carrera al primer equip del Barça. 18 temporades (es va retirar el 21 de maig de 1995) en què va guanyar 7 Lligues, 10 Copes, 2 Recopes i una Korac. Va ser 239 vegades internacional -el que més fins que el va superar el també barcelonista Navarro- i es va convertir en el millor jugador d’Europa (oficialment designat en l’any 1984). Va ser el referent barcelonista en els millors anys i va deixar va segell d’una qualitat humana d’acord amb l’esportiva. Complia en defensa i en atac tenia aquesta màgia dels que saben llegir el joc i anoten amb facilitat. Finalitzava els contraatacs amb perfectes safates i amb tirs de 3/4 metres a tauler i en atac estàtic era una assegurança amb els seus llançaments per poc que sortís del bloqueig amb uns centímetres. El seu rendiment va ser més eficaç quan va aparèixer la línia de tres punts en la temporada 84-85. Sense triples, manté el rècord d’anotació de la Lliga ACB (comptabilitzava des de 1983) amb els 54 punts que li va fer al Joventut a la primera temporada sota aquest format.

    Foto Epi Veterans

    Epi continua seguint al Barça i gaudeix sempre que pot des del Palau Blaugrana

    “Va ser un partit extraordinari i va tenir dues pròrrogues. Jo tenia un dia encertadíssim, amb uns molt bons percentatges en el tir. Estava molt inspirat, i recordo que a més vaig anotar les cistelles importants en els moments decisius. Tinc un record molt grat. Però mai vaig pensar que aquesta anotació fora a perdurar tant “, va comentar el mateix Epi.
    El colofó ​​a la seva vida esportiva va ser el 25 de juliol de 1992 quan va realitzar l’últim relleu amb la torxa olímpica en els Jocs de Barcelona en un honor que mai havia correspost a un jugador de bàsquet. Epi ho explica amb rotunditat. “Ho he dit moltes vegades, però és l’única manera de definir-ho: va ser com estar en un núvol, un moment màgic”. Eren els seus quarts Jocs després de Moscou’80, Los Angeles 84 i Seül-88.
    Encara ara el seu nom continua viu perquè la seva excel·lent imatge li va permetre protagonitzar gran quantitat d’anuncis publicitaris. Va ser comentarista de televisió i manté una empresa que organitza esdeveniments esportius, entre d’altres activitats.
    Un mite en el barcelonisme, sens dubte.

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona