• Estrellas blaugranas

    1972: Miguel López Abril

    El primer jugador de la pedrera que va ser líder del primer equip i va arribar a la Selecció

    lopez_abril_miquel-70

    López Abril, davant del madridista Luyk amb un dels primers partits que va jugar

    Va ser la primera final europea disputada pel FC Barcelona. Final de la Copa Korac de la temporada 1974-1975 i davant un rival de postín: el Cantú que llavors es deia Squibb. Un duel de luxe amb dues bases de gran nivell. Per l’equip italià l’indiscutible Pierluigi Marzorati, possiblement el millor del moment. Per part catalana, Miguel López Abril, un jove de 21 anys que s’havia guanyat el prestigi en una excel·lent temporada, que li havia col·locat a les portes de la selecció espanyola que anava a disputar l’Eurobasket de Iugoslàvia. El Squibb es va emportar el títol, però López Abril va fer encara més gran el seu popular diminutiu: Miguelito.

    Qui va ser Miguelito? Possiblement el primer referent del planter barcelonista, el primer jugador de l’època moderna que va arribar a internacional sortint dels equips bases del Club. Un ídol per als aficionats d’un Palau Blaugrana que encara feia olor de nou (seva va ser la primera cistella en un partit de júniors).

    MIGUEL LOPEZ ABRIL

    Aquesta va ser la primera temporada de López Abril (el primer per la esquerra agenollat)

    Va néixer a L’Hospitalet i va aprendre els fonaments al col·legi Santiago Apòstol. Era un barcelonista convençut i quan el Barça el va anar a buscar no va tenir cap dubte. Va jugar en les categories inferiors del club i va debutar en el primer equip en la temporada 1972-73. Va ser titular durant set anys fins que el 1979 se’n va anar a Manresa per un desacord contractual amb Jordi Bonareu, en aquells dies màxim responsable de la secció. Va compartir entrenaments i bastants partits amb Nacho Solozábal, que va ser qui va prendre el seu relleu. Era un altre base sortit del planter del club.

    Amb Miguelito -nom amb el qual se li coneixia en el món del basket- el Barça va arribar a l’elit i a disputar els títols amb els millors. Primera final europea (Korac 1974-1975) i dues Copes del Rei (1978 i 1979) en una època en què l’hegemonia del Reial Madrid a Espanya era intractable.

    “El Madrid era molt fort llavors i nosaltres érem un equip molt jove, amb gent com Epi, Nacho Solozábal, Sibilio … Però ja començàvem a fer les nostres coses”, recorda el base d’1,85 metres. Era un jugador complet i cerebral – “posa en marxa l’ordinador, Miguelito”, li deia Juan Domingo de la Cruz abans dels partits. Ell es defineix ara com “un bon passador” a qui li agradava controlar el joc. Però feia més coses al vestidor. “Sempre li deia als companys que havíem d’estar units malgrat que no estiguéssim d’acord amb l’entrenador algunes vegades, que no podíem tirar per terra tota la feina. Havíem de ser nosaltres mateixos “. El seu lideratge era indiscutible. Després va jugar al Manresa des de 1979 a 1981 -” ​​va ser especial jugar allà. Ho vam passar malament a nivell econòmic, però érem un gran equip. Després d’eliminar el Joventut, vam aconseguir jugar una final de Copa, el que en aquella època va ser increïble “- i més tard al Caja de Ronda i al Joventut per tancar la seva carrera amb una temporada a Vitòria.

    Sens dubte, els seus millors moments els va viure en el seu club, al Barça, al qual després va tornar com a tècnic de les categories inferiors – “Tinc fama d’entrenador de pedrera, si. M’agrada més treballar amb joves, ensenyar-los. Amb els professionals cal ser, diguem, més polític “-. Només va ser 9 vegades internacional -Díaz Miguel va prescindir d’ell després del mal resultat d’equip en l’Eurobasket 1975- però va deixar l’etiqueta de base intel·ligent i de persona exemplar per allà on va passar. El primer referent barcelonista va marcar la línia d’un gran futur

    Les penetracions van ser sempre la millor arma de Miguel López Abril

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona