• Estrellas blaugranas

    1946: Eduardo Kucharski

    Va jugar en dues èpoques al Barça i va ser un referent del bàsquet català durant molts anys

    Kucharski -cognom polonès- va començar a sonar en el bàsquet català gairebé simultàniament amb el final de la guerra. Eduardo Kucharki González -barreja de sang polonesa i catalana- va néixer el 22 de maig de 1925. La majoria dels seus biògrafs situen aquest naixement a la localitat barcelonina de l’Hospitalet del Llobregat, però la seva pròpia mare se’ls va desmentir a Fernando Font, segons explica el mateix Font en el seu ‘Llibre de l’or Basket (1923-1985), editat el 1985 i que significa una guia imprescindible per conèixer els secrets de l’esport de la cistella. “A l’Hospitalet obrim un establiment -li explica a Font la mare de Kuchi- i allà vaig conèixer el pare d’Eduardo, però quan ens vam casar ens vam anar a viure al carrer Viladomat, darrere de l’Escola Industrial”. “I jo vaig néixer en aquell cor de la Barcelona artesana, escenari de tanta història”, revela el propi Kucharski, que va créixer en un ambient esportiu i que aviat va manifestar les seves actituds per practicar diversos esports. Preferentment, el futbol. Amb 12 anys, Eduardo jugava en l’equip de la Penya Saprisa -un esportista sud-americà que anava tots els estius a Barcelona i que finançava l’equip- i va començar a destacar a les ordres de ‘Pasabalón’, un forjador de jugador mític en l’època , per les mans del qual van passar els germans Cardús i Martorell, que després van jugar al RCD Espanyol, i el mateix Ricardo Zamora. “Mira si jo estava ficat en el futbol -explica Kucharski a Font-que ‘Pasabalón’ va menjar a casa meva durant els anys de a guerra i després anàvem al camp Catalunya de Les Corts, on també hi havia la pista de joc del bàsquet de l’Espanyol i a on podia veure a jugadors com Colomer, Coll, Domingo, Rauret, Gago, Brotons i un altre xaval que després va ser un directiu de categoria: Anselmo López “. Arribat el moment de decidir, Kucharski va optar pel bàsquet i el destí ho va tenir fàcil perquè al costat de casa es situava un dels escassos clubs estructurats del moment: el Laietà. “Vaig començar per casualitat -va explicar el propi Kucharski a Carlos Jiménez per al llibre ‘Història del basquetbol a Espanya’-. Vivia al costat del club i quan va acabar la guerra i va arribar l’estiu, els meus pares van proposar anar a banyar-nos a la piscina d’aquell club que teníem al costat de casa. Allà vaig començar a practicar el bàsquet. Jo anava per futbolista però sempre em va apassionar estar en contacte amb una pilota que botés sense importar l’esport que fos. Això em va servir per tenir millor domini de la pilota que la majoria . Després d’estar al juvenil, als 16 anys vaig passar directament al primer equip. Tot va ser molt ràpid, portava poc temps jugant a bàsquet i aviat vaig tenir la oportunitat de disputar la Copa del Generalísimo, que es jugava a nivell nacional.

    Eduard Kucharski1-70

    Eduardo Kucharksi va jugar al Barça la temporada 1946-47 i se’n va anar per tornar a ser barcelonista des del 1949 al 1953

    Eduard Kucharski-70

    Kucharski va ser un jugador complet, tant en defensa com en atac

    “Una passada per un xaval com jo”. Recordo que al dia següent de jugar la final a Saragossa, un diumenge a finals de juny, m’examinava d’Estado, que era l’examen final de batxillerat per poder entrar a la Universitat “. Va ser el primer contacte directe de Kucharski amb el Barça, encara que fos en condició de rival. “Ells eren els favorits. Tampoc és que fossin professionals, però alguna propina rebien segur i, el més important, podien anar al futbol gratis”. Però va guanyar el Laietà i Kucharski es va dur el seu primer títol, que cinc anys després va repetir, ara vestit de barcelonista perquè havia canviat d’equip. “El Laietà va quedar desmantellat i tothom em deia que fitxés pel Barcelona, ​​l’equip dominador llavors, que no podia fer res sol al Laietà i al final em vaig decidir. També va influir Fernando Font, que era l’entrenador del Barça, el que ho organitzava tot allà i que, a més, vivia al costat de casa meva. Sempre va insistir molt perquè jugués per a ell. Tots érem del barri de Viladomat i Rosselló, on estava l’Escola Industrial “.

    Va arribar del Laietà i va fer al Barça campió de Catalunya

  • Estrellas blaugranas

    1946: Eduardo Kucharski

    Va jugar en dues èpoques al Barça i va ser un referent del bàsquet català durant molts anys

    Eduard Kucharski2-70

    Kucharski va tornar al Barça com entrenador a la temporada 1978-79

    En aquesta temporada el Barça no va perdre cap partit. 14 victòries en el Campionat d’Catalunya, 12 en l’experiment del Campionat Nacional i 5 a la Copa. Kucharski ha assenyalat anys després que “la lliga experimental que es va muntar no va quallar. Jo no la recordo gairebé i segurament va influir el tema econòmic i la falta d’experiència en l’organització “. Però la primera temporada de Kucharski al Barça no va poder ser més reeixida, amb títol de Copa inclòs. “En semifinals davant el Reial Madrid nosaltres vam guanyar de pallissa tant a casa com al Frontó Recoletos i a la final vam batre el CB Canàries a Saragossa. Vam quedar 39-25 i el recordo com un partit tranquil. Jo vaig estar a punt de no jugar perquè tenia angines, que em van provocar febre. em deien que no jugava però tot i estar malalt vaig viatjar a Saragossa i vaig jugar “.

     

    Kucharski va ser -al costat de Navarrete- el líder de la primera època d’or del Barça i va marcar la línia a seguir, tant en defensa -va ser dels primers que va entendre la seva importància- com per la seva visió del joc ofensiu i la rapidesa de les seves accions , malgrat la seva corpulència. Posteriorment va jugar al Joventut de Badalona i a l’Aismalibar de Montcada abans de retirar-se en 1958. Va ser internacional en 50 ocasions i participant en el primer Campionat de Món (Buenos Aires 1950) i en els Jocs del Mediterrani el 1955. Compartint el lloc amb Fernando Font va dirigir a la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Roma en 1960 i va ser el primer entrenador espanyol en dirigir un equip estranger: el Virtus de Bolonya, al qual va entrenar des de 1961 a 1963. De retorn a Barcelona va estar dos anys inactiu abans d’entrenar (al costat de Nino Buscató) al Joventut per tancar la seva activitat de nou al Barça, al qual va entrenar en la temporada 78-79 guanyant el títol de Copa. Mort en 2016 a Sant Cugat del Vallès, Eduardo Kucharski va deixar un inesborrable record a tots els que van jugar amb ell o el van tenir com a entrenador. “Era un avançat del seu temps”, assenyala Luis Miguel Santillana a qui va entrenar al Joventut. Opinió que comparteix Nino Buscató. “Un avançat del món del bàsquet. Com a jugador no l’acompanyava el físic, però la seva intel·ligència el superava tot; era creatiu i el seu tir des de lluny, a dues mans, era molt efectiu. Com a entrenador, un avançat. Va contactar amb alguns tècnics nord-americans , com Ed Jucker, i va aconseguir veure el bàsquet d’una manera diferent i avançada. Va ser el primer entrenador del bàsquet modern. A mi em va fitxar ell per l’Aismalibar, però abans de començar la temporada em va dir que s’anava a Bolonya. ‘però no et preocupis, dirigiré a l’equip a la pista ‘, em va dir. i així ho va fer, cada estiu venia i marcava les línies de la temporada “. Fernando Font va analitzar en el seu llibre a Eduardo Kucharski. “Ha estat un jugador d’agut intel·lecte, de millors mans i d’accions insinuants d’engany. Malgrat la seva conformació física, una mica gruixut, la seva rapidesa de reflexos i la brevetat de les seves fintes tenia prou per enganyar al seu marcador que, en general , anava venut perquè no sabia amb què engany li sorprendria. Potent, amb bona alçada (1,82 real), corria poc, però en el seu moment, que és la forma més ràpida de córrer i les seves assistències eren definitives en deixar anar la pilota amb brevetat, força i precisió. Va tenir dues èpoques, la primera la de ‘palomero’, només recollint el fruit dels punts que li donava Navarrete i la segona fent de tot i actuant en equip. Qualsevol diria que un jugador així podria ser com li donés la gana. Doncs no, era el jugador més disciplinat, sobretot quan havia de córrer una mica, en la seva època del Barça. I ho era també per la seva comoditat perquè per a ell haver de tornar per una pèrdua de pilota resultava una broma pesada. No hi ha dubte que Eduardo Kucharski va ser la primera llegenda del bàsquet.

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona