1941: Pere Carreras

Pere Carreras en una imatge de 1941 jugant sota la Tribuna de Les Corts

Va néixer el 2 d’octubre de 1919 i als 12 anys d’iniciar en l’equip infantil de les Escoles Franceses on estudiava. Als 14 anys tenia 1,70 d’alçada (bona per l’època) i això li va impedir jugar en l’equip juvenil perquè, segons les normes de la Federació Catalana, era massa alt! Va passar al segon equip de la Société Patrie i després del BC Athlètic de Gràcia, on es va retrobar amb els seus ex-companys Borrell, Font i altres perquè havia desaparegut el seu anterior equip, considerat per la noves autoritat com a entitat estrangera. L’any 1941 gairebé tots els jugadors d’aquest club van passar al Barça, que havia reorganitzat la seva secció. Allà va jugar fins a la retirada en 1950 recollint els fruits del bon treball realitzat en els anys anteriors. Primer com a davanter, amb Ferrando, i més endavant donant lliçons de com havia de jugar un defensa d’atac, clavant el cuir sobre de la taula de la cistella. La seva gambada era molt llarga i els genolls li van ressentir d’aquest poder, el que va pagar amb lesions de menisc, que van ser, amb les del seu germà, el banc de proves del doctor Cabot.
Fernando Font el va definir com “un noi alt, ossut, seriós, d’arestes pomulars, no gaire xerraire, reia i gaudia el 1935 per la pista de terra que l’avi Gregorio cuidava amb amor en aquell Patrie del carrer Borrell, cantonada Mallorca” .
Pere Carreras i el seu germà Miquel anaven allà, d’infantils, a jugar totes les estones que podien. Pere saltava tant que el van portar a un Campionat d’Espanya d’atletisme i va guanyar el títol de triple salt. Però el seu futur estava en el bàsquet i al Barça. El seu germà Miquel, nascut a Barcelona el 1922, va jugar amb ell al Barcelona i va ser 4 vegades internacional per les 8 de Pere. Totes dues van viure l’històric triomf del Barça al Torneig de Bolonya, el que va fer que un sacerdot català, Mossèn Ventosa, els premiés amb una audiència amb el Papa.
Després de la seva retirada, Pere Carreras va seguir lligat al club barcelonista com a cap d’administració fins que una greu malaltia el va obligar a abandonar totes les seves activitats.

Pere Carreras amb Diego (jugador del Montgat) y l’àrbitre  del partit abans de començar la final de Copa de Espanya