Ahir vam viure una d’aquelles nits que recorden per què aquesta Associació és molt més que un grup d’antics jugadors: és una família. El Sopar Anual de Nadal de l’Associació de Veterans del Barça de Bàsquet es va celebrar, com ja és tradició, al restaurant Salamanca, al Carrer de Pepe Rubianes, 34, al cor de la Barceloneta. Un lloc que hem trepitjat tantes vegades i on sempre ens hi hem sentit com a casa.
«Enguany, però, la vetllada va venir marcada per un record molt especial: la recent pèrdua de’n Silvestre Sánchez, històric propietari del restaurant, que ens ha deixat als 88 anys. Amb ell havíem compartit converses infinites, anècdotes meravelloses i aquell tracte proper que sempre ens feia sentir com a casa. Al cel sia, perquè part de l’esperit d’aquest lloc també porta el seu nom i sempre l’associarem a moments d’alegria i germanor. També vam recordar a un dels nostres associats, que ens va deixar fa uns mesos, Santiago Franquesa»
Deixant aquesta tristesa inevitable, la nit va reprendre el to festiu que mereixia. A mesura que anaven arribant els associats i acompanyants, tots ens vam anar trobant en aquella petita sala amb accés directe des del carrer, que feia de punt de benvinguda. Abraçades, rialles, reencontres i converses que començaven abans fins i tot d’entrar a la carpa que ens havien preparat.
La gran diferència respecte a l’any passat va ser, sens dubte, el temps: si aleshores la pluja ens va obligar a reagrupar-nos en un espai petit i improvisat, aquest any vam poder gaudir de la carpa exterior, àmplia i confortable, perfectament organitzada gràcies a la feina impecable del nostre company i membre de la Junta, Josep Vendrell, amb el suport imprescindible de la Toñi. Entre tots dos van aconseguir que la disposició de taules i cadires fes que tothom se sentís a gust, ben atès i perfectament ubicat.
Un cop asseguts, el primer que vam veure és el detall que tenia cadascún dels assistents al seu lloc. Per a elles, un ramilló típic de Nadal amb una cinta blaugrana. Per ells, una tassa amb l’escut a banda i banda de la nostra Associació de Veterans.
Seguidament, el servei del restaurant —com sempre, d’un nivell excel·lent— va començar a atendre totes les peticions de beguda, mentre anaven arribant els primers entrants: calamars a l’andalusa, pebrots del padrón, amanides completes, pop amb pimentón i patata… plats que ja formen part de la nostra tradició i que, com sempre, van triomfar entre tots els assistents per la seva bona qualitat. Després, els principals: una tria generosa entre peix i carn, amb un turbot que va sorprendre a més d’un i un cabrit amb salsa o un entrecot espectacular, amb peces que semblaven superar el mig quilo. Finalment, les postres clàssiques: tarta de brioix acompanyat d’un sorbet de llimona, que va posar el punt dolç abans dels parlaments.
A mesura que els plats s’anaven servint i la vetllada avançava amb aquella calma agradable de les grans ocasions, les taules es convertien en petits espais de conversa viva. Els nostres associats intercanviaven records, anècdotes i vivències que formen part de la memòria col·lectiva del bàsquet blaugrana. Entre rialles, complicats records i moments que encara emocionen, es revivien instants clau que han marcat la història del nostre club, reforçant aquell sentiment de pertinença que només els que l’han viscut des de dins poden entendre.
Els discursos van començar amb en Pedro Ansa, fins fa poques setmanes el nostre President, que va voler dirigir unes paraules d’agraïment profund a tots els associats pel seu suport al llarg dels anys i pel seu pas al capdavant de l’entitat. Va tenir mencions especials per a figures destacades, com el nostre estimat Paco Sanz, representant de la Fundació i peça clau pel que fa a la nostra Associació, i per al sempre recordat Jordi Trias, en representació del FCBarcelona, present també al sopar i sempre molt estimat per l’afició blaugrana.
Tot seguit va cedir el protagonisme al nostre nou president, Manolo Flores, que va nombrar els premis honorifics d’aquest any, i Pepe Soro, President d’Honor de la nostra Associació que va ser l’encarregat d’entregar els reconeixements de la nit: Roger Esteller, Quique Andreu i Manel Bosch, que van rebre cadascun una placa commemorativa pel seu recorregut, la seva entrega i el seu vincle indestructible amb el nostre escut.
Després de les entregues, en Manolo Flores va adreçar-se formalment a tots els assistents. En un discurs sincer i emocionat, va expressar la seva gratitud per la confiança dipositada en ell per presidir aquesta Associació que tant estima. Va recordar el valor del grup, la importància de preservar la nostra història i la il·lusió amb què enceta aquesta nova etapa.
El moment culminant però, va ser quan en Manolo Flores li va fer entrega al Pedro Ansa, amb l’acompanyament de’n Pepe Soro, d’una insígnia d’or amb l’escut de l’Associació, com a símbol del seu llegat. L’abraçada final entre tots dos va ser un dels instants més emotius de la nit.
La vetllada també va comptar amb la presència de personalitats estimades del nostre entorn, com Nacho Solozábal, un dels grans noms del bàsquet català, i nou membre de la Junta Directiva, el nostre President d’Honor en Pepe Soro, dels expresidents de la nostra Associació Mario Yeves, Luis Miguel Santillana, Roger Esteller, José Luis Galilea, el nostre entranyable amic en Joaquín de Llanes, en Miguel Ángel Estrada, el Rodrigo de la Fuente, el Juanito de la Cruz, molts dels nostres membres de l’equip dels SúperVeterans, alguns membres de l’equip “B” i molts altres referents del nostre esport que cada any fan gran aquesta celebració com Javier Mendiburu, Albert Viñas, Joan Montes, Miguel Tarin, Toni Bové, Ferran Martínez, entre d’altres.
No volem deixar de nombrar al nostre amic Ramón Aloy, Secretari i Àrea Jurídica de la Junta Directiva durant tants anys que no va poder assistir en aquesta ocasió al nostre Sopar Anual. Et vam trobar a faltar, des d’aquí t’envíem una forta abraçada.
Després dels discursos, la sobretaula es va allargar entre converses, brindis, anècdotes del passat i records compartits. I així, mentre la nit avançava, cadascú es va acomiadar amb la sensació que un any més havíem viscut un sopar inoblidable.
Un sopar que reafirma, una vegada més, que podem sentir-nos profundament orgullosos de formar part d’aquesta enorme Associació, d’aquesta família blaugrana, i d’aquest Club, el FC Barcelona, que tants moments inesborrables ens ha donat i que continua mantenint-nos units generació rere generació.
Visca el Barça i visca la nostra Associació!!!!
Galeria de fotos:
