A l’Associació d’Antics Jugadors de Bàsquet del F.C. Barcelona, desitgem fomentar l’amistat i el companyerisme entre els antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona, i entre els simpatitzants de l’esport del bàsquet dins de l’entorn del F.C. Barcelona.

L’Associació esta composta per diferents equips de veterans:

Equip de Veterans, format, entre d’altres, per: Andrés Jiménez, Nacho Solozabal, Roger Esteller, Manel Bosch, Galilea, Quique Andreu, Ferran Martínez…

Equip B, format per diferents ex-jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona, de diferents categories.

Equip de Superveterans, format per ex-jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona, de diferents categories, amb una edat composa entre els 60 i els 88 anys.

Actualment es pot contactar amb nosaltres a les oficines del club, per la pagina web o per una carta a la nostre seu social:

Aurora Bertrana 21
08028 – Barcelona

Les activitats i esdeveniments que realitza la nostra associació, entre altres son:

Partits benèfics
Partits homenatge
Visites a hospitals
Presentació d’actes
Inauguració de pavellons
Clínics
etc.

Pel que fa respecte a l’àrea social, la Associació ofereix la possibilitat als aficionats de recordar moments històrics, contactar amb nosaltres per assistir als actes.

Esportivament seguim en actiu i organitzem partits per petició popular.

Un dels primers entrenadors que va tenir aquesta Secció va ser don José Vila, que va ocupar el càrrec en els anys anteriors a l’any 1936. Quan, transcorregut el parèntesis de la Guerra Civil Espanyola, el Bàsquet va reprendre les seves activitats de competició, la direcció tècnica del quadre va estar a càrrec de don Enrique Henry, qui, al mateix temps, va dirigir també l’equip femení d’aquesta mateixa disciplina, guanyador en la temporada 1941-42 del Campionat de Catalunya.

Alguns dels jugadors blaugranes més destacats en aquest esport amb anterioritat al conflicte bèl·lic nacional, havien estat Carbonell i Tomás, ambdós amb l’entorxat de la internacionalitat i Almacellas, casat amb la famosa nedadora Granados. En aquelles dates, aquest novell esport barcelonista va rebre el seu major impuls del directiu senyor Molas, que comptava amb un bon equip de col·laboradors en les persones dels senyors Cardús –per als equips juvenils– i Borrell jr, com encarregat de la Secció.

Tres anys, vist amb la perspectiva del temps ja passat, no es res, tot just un record. Això dura la permanència del Barcelona en Segona. La brillantíssima temporada realitzada en 1964-65 té com a conseqüència l’obtenció del títol de Campió Nacional de Segona Divisió, i, per tant, l’ascens a la Divisió d’Honor. Una mica així com la volta a casa.

La clau del triomf, principalment, havia estat en les mans de dos jugadors formidables: Sanjuán i Navarro. Les Seccions estaven presidides a les hores per don Joan Piera Serís, que el seu dinamisme i constant afany de superació havien assolit que el Bàsquet pogués ressorgir del pou que havia caigut, per a la meta del qual havia comptat amb una col·laboració inestimable al capdavant del bàsquet blaugrana: don José Giró Silvestre, autèntic apassionat d’aquest esport que va saber, al seu torn, envoltar-se d’un grup d’excel·lents barcelonistes amants a treballar incansablement per forjar el conjunt que hauria d’arribar a la màxima categoria.

Alguns d’aquests homes van ser Juan Vinyes (Subdelegat), Manuel Junqueras (Delegat de Equip), Eduardo Pórtela (Entrenador), Luis Trabal (Quvenils) ¡ Ricardo Gabarro (Mini-basket).

Els Campionats de Catalunya es sorgeixen ininterrompudament amb superioritat barcelonista, i la Secció engrosseix les seves files amb nous valors com Navarrete i Kucharski. De 1950 a 1958, els equips blaugranes, en les seves diferents categories, assoleixen alguns Campionats, però ja havia minvat en molts enters aquella forca atorrolladora dels anys anteriors i noves estructuracions en el Bàsquet espanyol, juntament amb moments de crisi en el Club –a causa de la fase de construcció del gran Estadi- fan perdre potencia als nous quadres. El dia 7 de gener de 1958 és nombrat President de les Seccions Esportives don Enrique Llaudet Ponsa.

El nou vaig dirigent dels esports barcelonistes es llença decidit a la formació d’un gran equip, i els germans José Luis i Alfonso Martínez reingressaran novament en la plantilla al costat de Buscató, Canal, Bonareu, Cano, Meléndez, Planes i Mateu; és entrenador Jaume Isal, i delegats els senyors Trabal i Cano. Els resultats no es fan esperar. Aquella mateixa temporada, ja esmentada més amunt, es culmina amb l’obtenció dels dos títols nacionals en litigi: El FCBarcelona és Campió de Lliga i de la Copa de S. 1. el Generalísimo. Disputar la Copa d’Europa havia arribat a ser una realitat. No obstant això, aquesta doble victòria no va ser més que un castell de focs artificials. A l’inici del 1961, el Barcelona es retira voluntàriament de la màxima Divisió i passa a desenvolupar les seves activitats de bàsquet en la divisió immediata inferior.

La més àrdua labor havia estat centrada, principalment, en Juvenils i Júniors, viver del que es nodreix en tot moment el primer equip. És ja en 1968 quan es fa càrrec de la Secció Tècnica l’acreditat preparador don Javier Añúa, que reforça el conjunt amb nous valors. García Reneses, Costa i Camps, i el nord-americà Albi Grant firmen les seves fitxes pel Barcelona, encara que Albi Grant, a causa del seu comportament, no arriba a finalitzar la temporada. I mentrestant, dos formidables conjunts van perfilant-s’hi, que són la més clara esperança per al futur.

Es tracta dels equips Juvenil i Júnior, sota la direcció tècnica de Francisco Bernat i Vicente Sanjuán, que conten al seu torn, amb les valuoses col·laboracions de Luis Trabal i Carlos Dumenjó. Un any més tard, ja gairebé en les portes del present, s’incorporen Azpiazu, Flores i Carmichael, que representen un considerable reforç per al nostre Bàsquet.

Corria l’any 1944 quan, en substitució del senyor Borrell, es va fer càrrec d’aquest esport, com nou Delegat, don Julián Canal, que va dirigir una de les més glorioses èpoques de la Secció de Bàsquet, sempre en estreta cooperació amb el ja vetarà i sempre hàbil senyor Cardús, qui per tercera vegada, i demostrant la seva vàlua de col·laborador insubstituïble, va posar tot el seu saber i lleial conducta al costat del de l’home que hauria de rellevar a don Julián Canal, don Prudencio Trabal, amb el qual va formar un perfecte binomi fins a 1961, després d’haver coincidit una etapa de transició entre 1950 i 1958, i haver arribat a la més alta cota del Bàsquet blaugrana a l’aconseguir en la temporada 1958-59 el doble Campionat Nacional de Lliga i Copa del Generalíssim, i el seu dret, amb això, a disputar la Copa d’Europa.

Va ser delegat federatiu durant aquesta època don Francisco Cano Bernabé.

Però ens sembla que anem molt de pressa i hauríem de tornar enrere novament. En 1928, només dos anys després de la seva fundació, el «cinc» barcelonista arriba a el seu primer títol de Campió de Catalunya, honor que assoliria en diverses ocasions més fins a 1936. En 1940, posada novament en marxa l’activitat esportiva del país, es fa càrrec de la direcció tècnica de l’equip de Bàsquet Fernando Font, després d’unes temporades com jugador en actiu.

El Barcelona compta amb una esplèndida plantilla en la qual figuren, entre molts altres, noms com els de Ferrando Manolín, els germans Pedro i Miguel Carreres, Galve, Duñach, Borrell, Capella, Pintó, Martínez... Són un grup pràcticament invencible en les pistes de joc.

Els equips més destacats dintre d’aquest esport en aquells anys, eren el Layetano, Montgat, Hospitalet, Espanyol, Joventut de Badalona i FCBarcelona

Any 1971, Altre capítol important és el de la valuosa i nodrida aportació que les Seccions del FCBarcelona han donat a les Seleccions Nacionals. Pensant sempre en el futur, i amb clara visió de l’avenir, el FCBarcelona va escometre en el seu moment la construcció d’aquesta meravella arquitectònica que és el “Palau Blaugrana”, on la seva poliesportiva pista tindrà lloc, en les més òptimes condicions, el desenvolupament competitiu de tots els esports que acullen les Seccions. Primer la “liga nacional de baloncesto “ i despres la lliga ACB desde 1983, fins els nostres dies.

El bàsquet, encara que no el més antic, sí un dels pioners, ha de projectar-se amb major intensitat allèn les nostres fronteres, buscant, sobretot en les competicions europees, el seu camí de gloria. Aquesta és la raó que per a la temporada 1971-72, recent iniciada, s’hagi tingut un interès molt especial en la formació d’un quadre amb totes les garanties de qualitat i joventut, del que formen part homes com Costa, Camps, Sada, Flores, García Reneses i Norman Carmichael, el terme mitja dels quals d’edat arriba a l’estimable i prometedora xifra de 21 anys.

Al costat d’ells, la categoria indiscutible de Sanjuán i Azpiazu, i dos nous fitxatges, sense regatejar esforços, perquè el bàsquet blaugrana tingui el més prometedor germen de futur, l’espectacular José Mª Soler i el magnífic atleta nord-americà Xerris Ray Thomas, la nacionalització del qual es troba, en aquells moments, pendent de resolució. L’enorme qualitat de joc d’aquest quadre i la projecció internacional perquè ha estat pensat, necessitava de la incorporació a la Secretaria Tècnica d’una reconeguda personalitat en el mundillo del Bàsquet.

Aquesta labor ha estat encomanada al reconegut barcelonista don Ramón Ciurana, industrial barceloní, qui desinteressadament ve actuant en pro d’un millor «cinc» del nostre bàsquet des dels inicis de la pre-temporada. Les perspectives, extraordinàries, fan concebre en aquests moments les més cares esperances.