José Luis Galilea

Només un genoll malparat va poder frenar un jugador especial i amb espurna com era José Luis Galilea, un guipuscoà nascut a Sant Sebastià el 9 de juliol del 1972 i que va arribar a jugar en 12 equips i que va passar del juvenil del Reial Madrid al juvenil del Barça en les albors de la seva carrera esportiva i del Barça al Madrid ja amb

‘Galis’ va arribar al Barça la temporada 1989-90 per jugar a l’equip juvenil i després d’haver intentat anar a formar-se al bàsquet universitari nord-americà. El 1990, Bozidar Maljkovic l’incorpora al primer equip barcelonista i hi estaria fins al 1996 encara que la marxa del tècnic serbi el va perjudicar clarament perquè el seu relleu a la banqueta, Aíto García Reneses, tenia idees diferents. En aquestes sis temporades Galis va guanyar dues Lligues i dues Copes i sempre va respondre perfectament quan es va comptar amb ell. “Gràcies a López Abril i Boza Maljkovic -ia la meva moltíssima feina també- vaig fer un salt de qualitat important que em va permetre treure el cap encara júnior a l’ACB. En un any vaig passar de jugar al Picadero davant els amics i la família a fer-ho al Palau Sant Jordi davant de 17000 espectadors, va ser un canvi bestial. De totes maneres a mi l’entorn m’era igual, jo volia ser un bon jugador de bàsquet la resta m’era igual”, recorda els seus inicis al Barça.

“Van ser uns anys increïbles, vam formar un gran grup dins i fora del camp i això es reflectia en els resultats sens dubte. Hi havia gent amb molt bàsquet a l’esquena: Epi, Jiménez, Montero, Karnishovas, Xavi Fernández, Salva Díez, Middleton… només mirant-nos solucionàvem problemes…”, apunta Galilea que es defineix com “un jugador treballador, que li posava tot el cor en el que feia i que creia molt en mi mateix. No he estat un jugador de talent i tenia clar que aquest era el meu camí per arribar, treballar, treballar i treballar per poder assolir el nivell que desitjava… Crec també que vaig saber adaptar-me i reinventar-me en funció de les diferents situacions a què m’he anat trobant”.

Després del Barça va passar pel potent Kinder Bolonya -va guanyar una Copa italiana-, Lleó, Orense, Ionikos grec, Múrcia, Saragossa, Guipúscoa i Cantàbria. Fins i tot va tornar al Madrid per jugar una temporada. “Sergio Scariolo va confiar en mi malgrat els problemes que tenia en un genoll. Crec que ell i jo érem els únics que confiàvem que podia jugar amb normalitat”, apunta Galis, que va tornar al Barça per ser entrenador del CB Cornella i per presidir l’Associació de Veterans, en què va fer una gran tasca, però que va haver d’abandonar quan Indiana Pacers el va nomenar un mirador principal per a Europea. També va ser Director General del Sevilla.

Explosiu a la pista, també ho va ser fora, amb múltiples projectes i una mentalitat inquieta. José Luis Galilea és una d’aquelles persones que deixen empremta allà on passen.

Ho vols compartir?