Joan “Nelo” Carbonell

Nelo Carbonell i Verdaguer va néixer a Barcelona el 24 de gener de 1906. Va estar seleccionat però no va arribar a jugar amb la selecció catalana el mític partit contra l’Hindú Club de Buenos Aires (23/3/1927) i va completar gairebé tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, ​​al qual va arribar el 1926, procedent del Sants, i on es va iniciar va paralitzar qualsevol activitat esportiva.
Com la gran majoria dels joves del seu temps, Carbonell es va sentir atret pel futbol. Els noms màgics de Zamora, Samitier, Alcántara i altres figures exercien un poderós influx en la joventut del moment. Així ho va explicar a Manuel Espín, periodista de Mundo Deportivo. “Tenia 17 anys quan, amb un grup d’amics, vam decidir formar un equip de futbol, ​​però al cap de poc temps vam optar per canviar d’esport i passar-nos al bàsquet, que estava sent promocionat pel Pare Millán i els equips del qual el componien de set jugadors fins que es va passar als cinc.

Als 20 anys, vaig ingressar al Barça. No cobràvem una pesseta, és clar, però tenies avantatges. Et pagaven la samarreta, els pantalons i els mitjons, que a tots els clubs ho havies de pagar i, a més, tenies un carnet per anar gratis al futbol”. Carbonell es va definir com “un defensa”.

En aquella època i com a reflex del futbol, ​​hi havia dues defenses, dos davanters i una centrada. La missió d’un defensa era intentar impedir l’avenç del davanter contrari, intentant interceptar la passada. Això d’intentar canastar ja quedava per als tres jugadors de davant, als quals havíem de passar la pilota. Així, de senzilla era l’estratègia del joc”. Pel que fa a la seva experiència barcelonista explica: va ser el 1930 quan vam reunir un dels millors equips, amb el Ramon, l’Armadà, el Roger, l’Estany, el Pagans i jo”. Però no va guanyar cap títol amb el Barça i el seu gran moment cal buscar-lo amb la selecció espanyola al Campionat d’Europa del 1935 guanyant una medalla de plata. Els seus companys van ser els germans Alonso, Emilio i Pedro, (nascuts a Cuba, de pares bascos), Rafael Martín i Rafael Ruano, (d’origen centreamericà), Cayetano Ortega, (d’origen caribeny), el també català Armando Maunier, i l’aragonès establert a Catalunya Fernando Muscat. El seleccionador era Mariano Manent, nascut a Argentina de pares espanyols, i establert a Catalunya.

Tot i viure una època fosca, Nelo Carbonell va deixar empremta amb el seu joc. Fernando Font explica d’ell: “ja se sabia per tradició que l’home que marcava Nelo estava condemnat a l’esterilitat anotadora, s’enganxava com un segell i no s’enlairava enlloc del camp, així que havia de ser substituït. Una acció defensiva eficaç al cent per cent i amb una neteja absoluta ja que no fregava gens ni mica al jugador contrari. Ell no agafava la pilota, però el contrari ho perdia”.

Joan Nelo Carbonell va morir a Barcelona el 12 de gener de 1991.