Aquest passat dissabte 6 de juliol, l’equip de Súper Veterans del Barça de Bàsquet es va desplaçar fins a Arenys de Mar per disputar, per segon any consecutiu, el Torneig de Sant Zenon, al pavelló CE Fondo de les Creus, en un duel amistós contra els veterans del Club Arenys Bàsquet.
La convocatòria era a les 9:30 h del matí, i puntuals com un rellotge, els membres de l’equip es van començar a reunir a la cafeteria del pavelló, el punt de trobada habitual abans de qualsevol enfrontament. Entre cafès, somriures i les primeres bromes del dia, es respirava aquell ambient familiar i distès que fa tan especial aquest grup.
Pocs minuts després, el grup va anar baixant cap a la pista, on els més conscienciats ja escalfaven amb ganes, sabedors de la importància de preparar bé el cos per un partit amb exigència física, per més amistós que sigui. Malgrat ser l’equip més veterà de l’Associació, van demostrar una vegada més que l’actitud, l’energia i la forma física continúen estant ben presents.
Durant l’escalfament, alguns membres de l’Associació que no participaven directament en el partit també van baixar a pista per acompanyar l’equip des de la banqueta. Va ser un plaer comptar amb la presència del nostre President honorífic, Pepe Soro, sempre atent i proper, així com d’en Joaquín de Llanes, Goyo Estrada, Daniel Del Castillo i, com no, d’en Santi (Santillana), que només trepitjar la pista ja va arrencar un somriure a tothom amb la seva energia contagiosa. Santi, que va ser un destacat jugador del primer equip del Barça de Bàsquet, reconegut pel seu gran talent i la seva intel·ligència en el joc, continua sent una figura molt estimada i respectada dins del grup.
Un cop tots saludats i amb la banqueta ben plena de suport moral, els jugadors van reprendre l’escalfament amb més ganes, sabent que aquell matí a Arenys no només seria un partit, sinó una altra gran trobada entre amics que estimen el bàsquet i el que representa.
Abans de començar el joc, es va fer la presentació oficial dels equips participants, amb la desfilada dels jugadors i membres dels dos conjunts, sota els aplaudiments del públic assistent.
Tal com marca el protocol en aquestes cites plenes de respecte i companyonia, un cop presentats tots els integrants, els equips es van saludar mútuament al centre de la pista, en un gest de germanor que reflecteix els valors que representen aquestes trobades.
Va ser també el moment ideal per immortalitzar l’instant amb fotografies, tant dels equips per separat com conjuntament, deixant constància d’aquesta nova cita esportiva entre amics que, tot i el pas del temps, continuen vivint el bàsquet amb la mateixa passió de sempre. Les imatges, plenes de somriures i complicitat, parlen per si soles de la il·lusió que genera cada partit com aquest.
També va arribar un dels instants més emotius del matí: el minut de silenci en memòria de Xabier Añua, qui fou entrenador del primer equip del Barça de Bàsquet entre els anys 1968 i 1972. La seva recent defunció va ser una notícia trista per a tota la família blaugrana, i els nostres Súper Veterans, fidels als valors de respecte i reconeixement, van voler retre-li un homenatge sentit abans de començar el partit. Durant aquest minut, el silenci va omplir el pavelló amb una intensitat commovedora, en record d’un home que va formar part de la història del nostre club i que sempre serà recordat per la seva contribució al bàsquet.
Un cop acabat el minut de silenci, es va reprendre la dinàmica prèvia al partit, però no sense abans viure un altre moment entranyable protagonitzat per en Santi (Santillana). L’equip rival, amb molt de respecte i simpatia, va demanar fer-se una fotografia amb ell, conscients de la seva trajectòria i del pes que ha tingut dins del món del bàsquet. En Santi, com sempre proper i amb el somriure que el caracteritza, va acceptar encantat, sabent que aquest tipus de gestos són els que fan gran el nostre esport. La fotografia, plena de bon rotllo i admiració, va simbolitzar l’esperit d’aquestes trobades: rivalitat esportiva, sí, però sobretot amistat, respecte i passió compartida pel bàsquet.
I abans que sonés la botzina inicial, durant la breu xerrada prèvia a peu de pista, el nostre entrenador Josep Claret va comunicar amb la seva habitual serenitat i claredat el cinc inicial que començaria el partit. Un moment que, tot i senzill, sempre genera aquella il·lusió especial, perquè tots els jugadors viuen amb ganes i orgull cada minut disputat amb aquesta samarreta.
El partit va començar i de seguida es va viure una gran intensitat a la pista. Especialment durant els dos primers quarts, la competitivitat va ser màxima: defenses sòlides, atacs treballats i molt encert per part dels dos equips, que demostraven que, tot i el pas dels anys, el talent i la lectura del joc continuen intactes. Va ser un inici de partit molt igualat, amb intercanvi constant de cistelles i accions de mèrit que feien les delícies dels assistents. Al descans, el marcador reflectia l’equilibri i l’emoció del matx, amb un ajustat 36 a 33 a favor de l’equip local, el que deixava tot obert per una segona part que prometia tant o més espectacle.
A la mitja part va arribar un dels moments més emotius de la jornada. Els veterans de l’equip d’Arenys van voler retre un sincer i afectuós homenatge al nostre company Rafael Elies, que justament l’any passat, durant la disputa d’aquest mateix partit, va patir una greu lesió amb fractura de fèmur, la qual el va obligar a passar pel quiròfan i iniciar una llarga recuperació. Aquest gest, espontani i carregat de sensibilitat, va emocionar tant al Rafa com a tots els presents, demostrant un cop més la gran qualitat humana que envolta aquest tipus de trobades.
Com a mostra de reconeixement i estima, li van regalar una samarreta commemorativa, un detall que ell va rebre visiblement emocionat. Cal dir que el Rafa ja havia disputat alguns minuts durant la primera meitat, deixant molt bones sensacions i demostrant que, tot i les dificultats, la passió pel bàsquet i les ganes de competir poden amb tot. El seu retorn a les pistes va ser una autèntica inspiració per a tots els companys.
Els dos últims quarts van ser encara més intensos i emocionants, amb un marcador que es mantenia constantment igualat. El conjunt blaugrana va aconseguir posar-se per davant durant força minuts, jugant amb molt criteri i encert, però l’equip local no va abaixar els braços en cap moment. El partit es va anar decidint jugada a jugada, amb molta tensió i emoció fins a l’últim segon.
Finalment, la victòria va caure del costat del Barça amb un ajustat 51 a 52, un resultat que reflecteix perfectament la gran igualtat i competitivitat del duel.
Cal destacar especialment el bon estat físic de tot l’equip, que malgrat el pas dels anys, manté una forma envejable, una gran resistència i, sobretot, un talent que no es perd mai. Un dels noms propis del partit va ser Joan Montes, qui va dirigir l’equip amb molta intel·ligència i calma, deixant clar que la seva trajectòria com a entrenador es nota a cada decisió. A més, la seva forma física és excel·lent, i es percep el seu compromís per mantenir-se actiu i en forma. També cal fer una menció destacada a Mario Aguado, autor de 21 punts, que va desplegar tot el seu talent a la pista amb accions de gran mèrit. Quin luxe tenir-lo al nostre costat!
Gràcies a la implicació de tots els companys, tant els que van jugar com els que van donar suport des de la banqueta, i també a la dedicació i suport de Gerard Humet, Frederic Brasó, Toni Garcia, Jordi Millán, Salvador Mena, Pepe Sillero, Joan Carles Sada i Joan Serra, que va tenir un paper molt destacat ajudant en la preparació d’aquest partit, es va aconseguir una victòria molt celebrada. Aquesta fita va posar de manifest una jornada plena de bàsquet, retrobaments i emocions compartides. Una nova mostra del que representa aquest gran grup de Súper Veterans: passió, entrega i amistat dins i fora de la pista.
En acabar el partit, tots dos equips es van saludar i felicitar mútuament, reconeixent l’esforç i la gran qualitat del matx que havien protagonitzat. L’ambient era d’alegria i satisfacció compartida, i tothom coincidia que havien estat testimonis d’un gran esdeveniment esportiu i humà, que aquesta vegada va caure del costat dels nostres Súper Veterans del Barça.
Tot seguit, es va fer l’entrega de premis al centre de la pista, en un moment molt especial per a tots. L’Alcalde d’Arenys de Mar va ser l’encarregat de lliurar el premi de la victòria, que va ser recollit en nom de l’equip pel nostre company Francesc Arnó, qui, emocionat, va alçar-lo entre els aplaudiments i el somriure dels companys, celebrant junts aquesta nova fita.
Com a mostra d’agraïment per la invitació i la bona organització del torneig, el nostre estimat Santi va fer entrega a l’Alcalde d’una motxilla dels Veterans i del Llibre de la nostra Associació, dos detalls que simbolitzen el vincle i el respecte entre clubs i institucions. Un gest que va tancar la jornada amb l’elegància i la gratitud que defineixen aquest gran grup de persones que formen els nostres Súper Veterans.
I, com no podia ser d’una altra manera, tots els jugadors van fer entrega d’un clauer dels Veterans del Barça de Bàsquet a cadascun dels jugadors i membres de l’equip rival, un petit record que simbolitza la germanor i el respecte entre ambdós conjunts. Sense cap mena de dubte, no hi podia haver millor manera d’acabar aquest partit: amb esportivitat, emoció i el somriure compartit entre amics units pel bàsquet.
Encara va haver-hi temps per immortalitzar una última imatge de grup abans d’anar cap a la dutxa. Una fotografia final amb tot l’equip, orgullós i satisfet per la feina feta, que resumeix l’esperit d’un matí inoblidable. Amb el bon humor intacte, era hora de tancar la jornada esportiva i preparar-se per continuar la celebració al dinar de germanor, un altre dels moments imprescindibles d’aquestes trobades que fan gran la nostra Associació.
Alguns dels membres de l’equip van poder continuar la jornada fent un dinar conjunt al Port d’Arenys, un moment de convivència que va servir per reforçar encara més els llaços d’amistat i companyonia. Va ser la cirereta del pastís d’una jornada increïble, plena d’emocions, esforç i bon bàsquet, que tots esperem poder repetir l’any vinent.
Força Barça i Força Súper Veterans!
Galeria de fotografíes de la jornada:
