1972: Charles Thomas

Ramon Ciurana, un directiu emprenedor que va acabar en el FC Barcelona, ​​va voler reforçar aleshores recent ascendit Sant Josep i se’n va anar als Estats Units a buscar un jugador que marqués.Corria l’any 1968 i diuen que li
van oferir dos jugadors desconeguts en l’època, un anomenat Lew Alcindor i l’altre Xarles Thomas;el primer costava dos milions de pessetes i el segon, la meitat.La modèstia del seu club li va fer optar per l’opció més econòmica i així el bàsquet espanyol es va quedar sense tenir al que després seria Kareem Abdul-Jabbar, però no va aparèixer el Xarles. espectaculars i, sens dubte, el més potent en el salt de tots els que van jugar la Lliga.Nascut el 23 d’agost de 1946, tenia el rècord rebotejador de Golden Eagles (Universitat Estatal de Califòrnia) amb un total de 1025 i un parcial en una temporada de 395.

Al San José de Badalona Thomas va ser màxim anotador durant dues temporades (la 1969-70 amb una mitjana de 24,2 punts per partit) abans que el mateix Ciurana exercira de pont perquè el jugador fos barcelonista… encara que a un any o dues vista. Però Thomas tenia nacionalitat nord-americana i calia aconseguir l’espanyola perquè pogués jugar. Una cosa semblant al que passava amb Norman Carmichael, que ja estava jugant al Barça com a estranger. La Federació Espanyola de Bàsquet i el seu vicepresident Raimundo Saporta, que ja havia aconseguit nacionalitzar per al Madrid Clyfford Luyk i Wayne Brabender, vetaven tot jugador estranger a la màxima divisió espanyola per a aquesta campanya del 70-71. Thomas no entenia res i es va sentir molt frustrat quan va iniciar els tràmits per a la seva nacionalització. Entre viatges als Estats Units, Thomas va seguir acompanyant els seus companys del San José a la banqueta però amb roba de carrer. Ciurana va pressionar el club blaugrana i el seu tècnic Javier Añua perquè es fessin definitivament amb els seus serveis mentre es gestionava la seva nacionalització juntament amb la de Carmichael, que ja havia competit al Barça la 69-70 sent el segon màxim anotador per darrere de Charles. Però Añua no va mostrar gaire interès – “dos anys abans havia fet grans temporades, però no era el tipus de jugador que a mi m’agradava. A mi m’agradaven els jugadors més grans com Carmichael o Azpiazu”, va assenyalar anys després el tècnic basc –per això Thomas no va arribar al Barça fins a la temporada 1972-1973 i només va romandre fins a la 1974-75. Va patir una greu lesió i va ser cedit al Manresa, on va jugar una sola temporada per desaparèixer del món del bàsquet i fins i tot del món en general.

Algunes notícies el van situar després a l’Àfrica i la premsa va publicar que hi va morir d’un tret. Versió que es va mantenir durant molts anys abans que un periodista, Marc Mundet, descobreix el 2019 que Thomas vivia als Estats Units. Va ser en una conversa amb Norman Carmichael, el contacte més estret dels anys de barcelonista. “Anava amb cotxe amb la meva família –va explicar Norman a la cadena de ràdio barcelonina RAC1– quan vaig rebre una trucada d’una infermera d’un centre clínic dient-me que Charles Thomas volia parlar amb mi. “Impossible, li vaig dir, aquest senyor fa anys que va morir”. Però me’l va posar al telèfon i no vaig tenir cap dubte: era Charles. la seva manera de parlar, els detalls que em va donar i els seus coneixements eren irrebatibles. Charles era viu”. Van concertar una cita i allà va anar uns dies després Norman Carmichael per retrobar-se amb el seu amic. Amb cadira de rodes i amb moltes i importants limitacions físiques però mentalment sencer. Charles li va explicar les seves vivències i van poder recordar la compartida etapa barcelonista. “Va ser una cosa inoblidable -va explicar després Carmichael- que tots donàvem per mort Charles”. Una bona notícia també per al barcelonisme que va viure al·lucinat l?aparició del seu exjugador.