1946: Eduardo Kucharski
Va jugar en dues èpoques al Barça i va ser un referent del bàsquet català durant molts anys
Eduardo Kucharksi va jugar al Barça la temporada 1946-47 i se’n va anar per tornar ser barcelonista des del 1949 al 1953
Kucharski va ser un jugador complet, tant en defensa com en atac
Kucharski va tornar al Barça com a entrenador la temporada 1978-79
Ho vols compartir?
Kucharski -cognom polonès- comenzo a sonar en el bàsquet català gairebé simultàniament amb el final de la guerra. Eduardo Kucharki González -barreja de sang polonesa i catalana- va néixer el 22 de maig de 1925. La majoria dels seus biògrafs situen aquest naixement en la localitat barcelonina de L’Hospitalet del Llobregat, però la seva pròpia mare li ho va desmentir a Fernando Font, segons explica el mateix Font en el seu ‘Llibre de l’or Basket (1923-1985), editat en 1985 i que significa una guia imprescindible per a conèixer els secrets de l’esport de la canastra. “En L’Hospitalet obrim un establiment -li explica a Font la mare de Kuchi- i allí vaig conèixer al pare d’Eduardo, però quan ens casem ens vam anar a viure al carrer Viladomat, darrere de l’Escola Indistrial”. “I jo vaig néixer en aquell cor de la Barcelona artesanal, escenari de tanta història”, rebla el propi Kucharski, que va créixer en un ambient esportiu i que aviat va manifestar les seves actituds llaura practicar diversos esports. Preferentment, el futbol. Amb 12 anys, Eduardo jugava en l’equip de la Penya Saprisa -un esportista sud-americà que acudia tots els estius a Barcelona i que finançava l’equip- i va començar a destacar a les ordres de ‘Pasabalón’, un forjador de jugador mític en l’època, per les mans de la qual van passar els germans Cardús i Martorell, que després van jugar en el RCD Español, i el #mateix Ricardo Zamora. “Mira si jo estava ficat en el futbol -explica Kucharski a Font- que ‘Pasabalón’ va menjar a la meva casa durant els anys de la guerra i després anàvem al camp Catalunya de Les Corts, on també estava la pista de joc de basquet de l’Espanyol i on podia veure a jugadors com Colomer, Coll, Domingo, Rauret, Gago, Brotons i un altre xaval que després va ser un directiu de postín: Anselmo López”. Arribat el moment de decidir, Kucharski va optar pel bàsquet i el destí el va tenir fàcil perquè al costat de la seva casa se situava un dels escassos clubs estructurats del moment: el Layetano. “Vaig començar per casualitat -va explicar el propi Kucharski a Carlos Jiménez per al llibre ‘Història del bàsquet a Espanya’-. Vivia al costat del club i quan va acabar la guerra i va arribar l’estiu, els meus pares van proposar anar a banyar-nos a la piscina d’aquell club que teníem al costat de casa. Allí vaig començar a practicar el bàsquet. Jo anava per a futbolista però sempre em va apassionar estar en contacte amb una pilota que botés sense importar l’esport que fora. Això em va valer per a tenir millor domini de la pilota que la majoria. Després d’estar en el juvenil, als 16 anys vaig passar directament al primer equip. Tot va ser molt ràpid, portava poc temps jugant al bàsquet i aviat vaig tenir l’oportunitat de disputar la Copa del Generalíssim, que es jugava a nivell nacional.
“Una passada per a un xaval com jo. Record que al dia siguente de jugar la final a Saragossa, un diumenge a la fi de juny, m’examinava d’Estat, que era el examente final de batxillerat per a poder entrar en la Universitat”. Va ser el primer contacte directe de Kucharski amb el Barça, encara que fora en condició de rival. “Ells eren els favorits. Tampoc és que fossin professionals, però alguna propininilla rebien segur i, el més important, podien anar al futbol gratis”. Però va guanyar el Layetano i Kucharski es va emportar el seu primer títol, que cinc anys després va repetir, ara vestit de barcelonista perquè havia canviat d’equip. “El Layetano va quedar desmantellat i tothom em deia que fitxés pel Barcelona, l’equip dominador llavors, que no podia fer gens només en el Layetano i al final em vaig decidir. També va influir Fernando Font, que era l’entrenador del Barça, el que ho organitzava tot allí i que, a més, vivia al costat de la meva casa. Sempre va insistir molt perquè jugués per a ell. Tots érem del barri de Viladomat i Rosselló, on estava l’Escola Industrial”.
Va arribar del Layetano i va fer al Barça campió de Catalunya
En aquesta temporada el Barça no va perdre cap partit. 14 victòries en el Campionat de Cataluñu, 12 en l’experiment del Campionat Nacional i 5 en la Copa. Kucharski va assenyalar anys després que “la lliga experimental que es va muntar no va quallar. Jo no la recordo gairebé i segurament va influir el tema econòmic i a la falta d’experiència en l’organització”. Però la primera temporada de Kucharski en el Barça no va poder ser més reeixida, amb títol de Copa inclòs. “En semifinals davant el Reial Madrid nosaltres guanyem de pallissa tant a casa com en el Frontó Recol·lectes i en la final batem al CB Canàries a Saragossa. Quedem 39-25 i ho recordo com un partit tranquil. Jo vaig estar a punt de no jugar perquè tenia angines, que em van provocar febre. Em deien que no jugava però malgrat estar malalt vaig viatjar a Saragossa i vaig jugar”.
Kucharski va ser -al costat de Navarrete- el líder de la primera epoca d’or del Barça i va marcar la línia a seguir, tant en defensa -va ser dels primers que va entendre la seva importància- com per la seva visió del joc ofensiu i la rápidez de les seves accions, malgrat la seva corpulència. Posteriorment va jugar en el Joventud de Badalona i el Aismalibar de Montcada abans de retirar-se en 1958. Va ser internacional en 50 ocasions i participant en el primer Campionat de Món (Buenos Aires 1950) i en els Jocs del Mediterrani en 1955. Compartint el lloc amb Fernando Font va dirigir a la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Roma en 1960 i va ser el primer entrenador espanyol a dirigir un equip estranger: el Virtus de Bolonya, al qual va entrenar de 1961 a 1963. De retorn a Barcelona va estar dos anys inactiu abans d’entrenar (al costat de Nino Buscató) al Joventut per a tancar la seva activitat de nou en el Barça, al qual va entrenar en la temporada 78-79 guanyant el títol de Copa.
Mort en 2016 a Sant Cugat del Vallés, Eduardo Kucharski va deixar un inesborrable record a tots els que van jugar amb ell o li van tenir com a entrenador. “Era un avançat del seu temps”, assenyala Luis Miguel Santillana a qui va entrenar en el Joventut. Opinió que comparteix Nino Buscató. “Un avançat del món del bàsquet. Com a jugador no li acompanyava el físic, però la seva intel·ligència ho superava tot; era creatiu i el seu tir des de lluny, a dues mans, era molt efectiu. Com a entrenador, un avançat. Va contactar amb alguns tècnics estatunidencs, com Ed Jucker, i va aconseguir veure el bàsquet d’una forma diferent i avançada. Va ser el primer entrenador del bàsquet modern. A mi em va fitxar ell per al Aismalibar, però abans de començar la temporada em va dir que se n’anava a Bolonya. ‘Però no et preocupis, dirigiré a l’equip en la pista’, em va dir. I així ho va fer, cada estiu venia i marcava les línies de la temporada”.
Fernando Font va analitzar en el seu llibre a Eduardo Kucharski. “Ha estat un jugador d’agut intel·lecte, de millors mans i d’accions insinuants d’engany. Malgrat la seva conformació física, una mica gruixuda, la seva rapidesa de reflexos i la brevetat de les seves fintes li bastaven per a enganyar el seu marcador que, en general, anava venut perquè no sabia amb quin engany el sorprendria. Potent, amb bona alçada (1,82 real), corria poc, però en el seu moment, que és la forma més ràpida de córrer i les seves assistències eren definitives en deixar anar la pilota amb brevetat, força i precisió. Va tenir dues èpoques, la primera la de ‘palomero’, només recollint el fruit dels punts que li donava Navarrete i la segona fent de tot i actuant en equip. Qualsevol diria que un jugador així podria ser com li donés la gana. Doncs no, eren el jugador més disciplinat, sobretot quan havia de córrer una mica, en la seva època del Barça. I ho era també per la seva comoditat perquè per a ell haver de tornar per una pèrdua de pilota resultava una broma pesada.
No hi ha dubte que Eduardo Kucharski va ser la primera llegenda del bàsquet.