Roger Esteller

Roger Esteller va sortir de Sants per a menjar-se el món del bàsquet. Ambiciós com a persona i agressiu com a jugador (1,95 metres i gairebé 100 quilos de múscul) va viure grans moments i es va convertir en jugador important allí per on va passar en la seva llarga trajectòria esportiva. Va jugar en el Barça durant dues etapes (des de 1990 a 1993 primer i des de 1996 a 1999 després) i encara s’enfunda la samarreta barcelonista de tant en tant per a disputar partits organitzats per la Associació de Veterans, de la qual va ser president i continua sent important col·laborador. Com a barcelonista Esteller va guanyar 2 Lligues, 2 Copes i una Korac, però cal sumar més entorxats al seu palmarès: una altra Copa amb el Manresa -guanyant al Barça en la final- i una Lliga i una Copa francesa amb el Pau-Orthez. A més va ser MVP de la Lliga gal·la en la temporada 2001-02 i 37 vegades internacional amb la selecció espanyola.

Després de la seva segona sortida del Barça (1999) va començar un pelegrinatge per diferents equips, que li va portar al Baskonia, Pau-Orthez, Unicaja, Lleida i Gran Canària, fins que va decidir posar punt final a la seva carrera esportiva. Esteller ho va explicar asi en una entrevista a El Mundo Deportivo poc després de la seva retirada: “el meu últim any va ser molt dolent. El meu cap va esclatar, mentalment estava molt mal encara que físicament em trobés bé. No podia jugar, ho intentava i no podia fer res i això és molt difícil de curar. Jugar 15 anys seguits, amb tanta pressió, és com donar-li vint mil martellades a una pedra, al final es trenca. El meu cap es va trencar. I a més quan va ocórrer, on estava, no vaig tenir ajuda de ningú i em va costar moltíssim recuperar-me”. Amb el seu adeu Roger va recuperar la tranquil·litat. “Tenia una nena de cinc anys llavors i un nen de dos, els volia portar al col·legi, banyar-los… ser una persona normal, al que aspira qualsevol persona”, explica.

Respecte a la seva vida esportiva assenyala que “vaig créixer abans d’hora i això ja no ho recuperes. En l’esport als 20 anys ets jove i als 30 jo ja era vell. No et pots adormir perquè ve gent darrere de seguida que et lleva el lloc. No tens marge d’error. I el que perds més és la innocència. Amb 18 anys ja ets un adult i veus als xavals de la teva edat molt immadurs encara. Jo recordo anar a sopar amb els meus excompanys d’escola i veure una diferència enorme. Ells encara estudiaven, eren nens, i jo ja guanyava moltíssims diners, ajudava a la meva família… Jo vaig créixer molt abans i aquest temps ja no el recuperes, el perds. És el major sacrifici d’un esportista”. Ara està molt temps amb els seus fills. “Practiquen esport per diversió, però no tenen cap aspiració professional. Amb ells no em plantejo res, només veure’ls créixer. He tingut la sort de poder fer-ho, alguna cosa que molts jugadors no poden dir. Aspiro al fet que els meus fills creixin amb tranquil·litat i gaudint de l’esport, sense necessitat de conquistar títols o aixecar copes”.
Mai veu els seus vídeos com a jugador –“em deprimeix veure’m tan ràpid llavors i tan lent ara”, assenyala- i ha orientat la seva vida postesport amb personalitat.

Des que va abandonar el bàsquet professional, en 2005, Roger s’ha posat al servei de diferents càrrecs i funcions d’acord amb el seu bagatge esportiu, la seva formació -MBA en Administració d’Empreses i Entrenador Superior de Bàsquet- i la seva sensibilitat social; ha estat comentarista esportiu, gestor d’entitats esportives, director tècnic de clubs, a més de president de la Asociacció de Veterans del F.C. Barcelona i president de l’Associació Esportistes Solidaris.

Encara juga amb els Veterans del Barça de la qual va ser President

En els últims anys ha aprofundit en el seu vessant formador i motivacional, impartint conferències, xerrades i tallers pràctics a diversos col·lectius: esportistes, pares i escolars, universitaris, directius, empresaris, administracions.

A partir de la seva experiència com a esportista d’elit, Roger Esteller ha desenvolupat una metodologia motivacional pròpia, denominada “Si Vis Pacem”, que és la base de la filosofia motivacional que imparteix com a assessor. Va ser Mánager de Novaelite Sports Performance Innovation, centre integral de tractament d’esportistes d’elit i aficionats.