1955: Rafael González Adrio

González Adrio va néixer a Pontevedra en 1934, es va doctorar en Medicina per la Universitat de Barcelona, va realitzar cursos de postgrau a Alemanya i va ser mèdic de l’equip del futbol del FC Barcelona des de 1973 a 1988. Va començar en els serveis mèdics del Barça simultaneamente a Johan Cruyff i per les seves mans van passar les grans estrelles de l’època com a holandès, al qual li unia una excel·lent relació, Bernd Schuster o Diego Armando Maradona. Era un època dolenta dels jugadors barcelonistes amb les lesions i va haver d’afrontar temes complicats. Va ser el cas de Bernd Schuster quan Goicoechea li va caçar en la temporada 1981-1982. L’alemany va voler operar-se a Alemanya i la intervenció va ser fatal; González Adrio va haver d’arreglar la malifeta en segona instància. El doctor també va ser l’encarregat de reparar el turmell de Maradona dues temporades després, quan el mateix defensa de l’Athletic li va realitzar una entrada brutal. Calia intervenir ràpid, com més aviat millor, però Núñez, Gaspart i el gerent Anton Parera, segons va comptar el doctor, no es decidien i González Adrio va marxar dient que no el busquessin l’endemà. Al final Parera va córrer al pàrquing a buscar al cirurgià i es va realitzar per via urgent l’operació. El doctor va seguir la recuperació del Pelussa diàriament i va arribar a explicar que la casa de Maradona “semblava un casino”. Fins i tot quan el Barça va deixar de comptar amb els seus serveis oficialment va continuar mantenint la seva ascendència sobre alguns jugadors i, especialment, sobre Cruyff, que quan va tornar al club com a entrenador li demanava sovint opinió. Així va ocórrer quan Ronald Koeman es va trencar el tendó d’Aquil·les. Cruyff volia que ho operés González Adrio, cosa a la qual s’oposaven els metges del Barça. Al final després d’una agra polèmica ho va operar el doctor blaugrana, Josep Borrell, sota l’atenta mirada de González Adrio, considerat un dels millors especialistes.

Però abans de ser conegut pels seus dots com a metge González Adrio va ser un prestigiós jugador de bàsquet. Va jugar al Barcelona, Espanyol, Reial Madrid i Picador, amb el qual es va retirar en 1959. Es tractava de temps on el normal -exceptuant el futbol- era compatibilitzar els estudis amb els entrenaments i així González Adrio es va anar formant, al mateix temps que ingressava una mica de diners. De fet va passar del Barça al Madrid perquè l’oferta blanca era irrechazable per a l’època: 120.000 pessetes a l’any, amb tot inclòs, menjar, dormir i estudis. Com a madridista va jugar dues temporades, fins que va tenir un frec amb el mític entrenador.

En el Barça Rafael González Adrio va jugar tres temporades (des de 1955 a 1958) i es va convertir en un dels millors jugadors en una època de reconstrucció, que va donar com a fruits el títol de lliga de la temporada 1958-59.
Va ser internacional en 14 ocasions i va aconseguir la medalla d’or en els Jocs del Mediterrani que es van disputar en 1955 a Barcelona.

Rafael González Adrio va morir, als 81 anys, el 20 de juliol del 2015