1997: Juan Carlos Navarro
Ha estat la «bomba» del bàsquet barcelonista
Navarro va debutar amb el primer equip quan sol tènia 17 anys en un partit al Palau amb el Granada
Navarro ja va ser important en el primer títol de Lliga guanyat pel Barça amb Pesic d’entrenador
Navarro i Jasikevicius celebren amb eufòria el primer títol d’Eurolliga del Barça
Ho vols compartir?
Miguel López Abril va treballar com ningú perquè sobrevisqués en unes categories inferiors en les quals es valorava més la força que la tècnica i Joan Montes li va fer debutar en el primer equip quan tenia 17 anys. Va ser el 23 de novembre de 1997 davant el Covirán Granada i va anotar 11 punts en 10 minuts. Era un producte exclusiu de la pedrera del Barça, on va arribar amb 12 anys i amb una única experiència en el Santfeliuenç, al qual es va incorporar als 8 anys. Juan Carlos Navarro va ser una aposta del club, el reflex de la bona feina de tots els tècnics i el somni d’una afició, que el va aclamar com a ídol des del primer segon. En el moment de la seva retirada, 20 anys i 7 mesos després d’aquell matí de novembre, Navarro s’havia convertit en bastant més. Es va anar com a llegenda, com a millor jugador de la història perquè a Epi la va faltar el màxim títol continental i a Pau Gasol temps de barcelonista. Va ser una bomba. La Bomba.
Navarro va néixer per al bàsquet. Va treballar, clar, però el seu tir, les seves ‘bombes’, els seus rectificats en l’aire no s’aprenen. Són innats. També imparables. Ni tenia el millor físic ni el va treballar com uns altres, però la seva classe li va permetre superar-los a tots. En els seus gairebé 20 temporades com a jugador del primer equip del Barça (des de 1997 a 2018 amb l’únic parèntesi d’un any en l’NBA (Memphis Grizzlies) va aconseguir 23 títols. Dues Eurolligues (2003 i 2010), una Copa Korac (1999), 8 Lligues ACB (1999, 2001, 2003, 2004, 2009, 2011, 2012 i 2014), 7 Copes (2001, 2003, 2007, 2010, 2011, 2013 i 2018) i 5 Supercopas d’Espanya (2004, 2009, 2010 i 2011 i 2015). Campió del Món, campió d’Europa, subcampió olímpic i jugador amb més partits en la selecció espanyola (amb el també barcelonista Epi en segona posició), té bona part dels rècords del bàsquet europeu. En l’ACB Jugador amb més partits en els Playoffs (128), amb més triples en els Playoffs (230), més vegades triat per al Quintet Ideal de l’ACB (4), més vegades triat MVP de la Final (3), amb més títols de la competició (8) i amb més temporades en un mateix equip (20). En l’Eurolliga és el jugador més valorat de la competició (3122), amb més partits jugats (253) i el màxim anotador (4152 punts).
Es va retirar amb 23 títols i sent l’únic jugador barcelonista que ha guanyat dues vegades l’Eurolliga, a més de 8 Lligues ACB i 7 Copes
Però, números al marge, el reconeixement a Navarro està en l’afició i en els seus propis companys, que li van gaudir en el seu equip o el van sofrir com a rival. “No hi ha paraules que puguin transmetre el que has donat al bàsquet. Un “GRÀCIES’, encara que sigui en majúscules, no és suficient per a agrair-te el molt que signifiques per a tots els que estimem aquest esport, i especialment per a mi. Ha estat més que un honor haver crescut al teu costat i estic segur que el que vingui a partir d’ara també faràs que sigui molt especial”, va assenyalar Pau Gasol en conèixer la seva marxa, mentre que Jorge Garbajosa, amb el qual va compartir partits en la selecció i que ara és president de la Federació Espanyola, va afirmar: “La retirada de tot gran jugador és sempre un motiu de tristesa, però la de Juan Carlos Navarro provoca moltíssims sentiments més perquè no sols és un gran jugador sinó, sobretot, una persona clau en la història del bàsquet espanyol. Sense cap gènere de dubtes, sense ell no hauria estat la mateixa. Juan Carlos encarna tots els valors positius del nostre esport, especialment el del compromís i la identitat, com demostra pràcticament tota una carrera en el mateix club i els seus 253 partits amb la samarreta d’Espanya”, va exposar.
Com no podia ser d’una altra manera, Juan Carlos Navarro segueix vinculat al FC Barcelona perquè el seu president, Josep María Bartomeu, es va assegurar en el seu moment que, encara que s’acabés el jugador com és llei de vida, el seu exemple i la seva imatge es mantinguessin en el club. I no hi ha dubte que Juan Carlos Navarro és el referent per a tots. ‘Aquí queda això’, pot dir amb orgull una bomba convertida en jugador de bàsquet.