• Estrellas blaugranas

    Met Ferrando

    1939: Va marcar una època malgrat la seva corta estatura (1'70m)

    Met Ferrando 3

    Met Ferrando jugava sempre amb una cinta al cabell

    “El 1934 vaig començar a jugar al Grup d’Escoles de Sarrià, on estudiava i on vaig aprendre de José María Ossa, el meu professor i un gran entusiasta del bàsquet”, explica Met Ferrando en una entrevista que li va realitzar Pedro Flores Valero per a El Mundo Deportivo i que es va publicar el 4 de gener de 1945. “Precisament -explica Met, que va sortir en Jaumet- estant un dia entrenant en el Grup Escolar va aparèixer José Guix, un gran jugador de Laietà, que em va convidar a jugar a l’infantil d’aquest equip. Vaig estar un any allà i durant la guerra vaig ingressar a l’infantil a del FC Barcelona quedant campió a les ordres del millor entrenador que he tingut mai: l’ex-jugador del Barcelona Vila. de ben segur, a ell li dec el que he estat en el bàsquet. Gràcies als seus coneixements van ser internacionals jugadors com Tomás, Carbonel i, més tard, Eduardo Kucharski “. Però amb la guerra va quedar dissolta la secció i Met va tornar al Laietà, on va jugar al juvenil i va arribar a ser cridat per jugar el primer partit de la selecció catalana (25-23 davant Castella). El 1940 va tornar al Barça, ja com a jugador del primer equip.

    Ferrando 4

    Met sempre va ser un jugador d’equip

    Ferrando 2

    Un equip de l’època amb Met al segon a l’esquerra agenollat

    Ferrando havia nascut al barceloní carrer Provença, molt a prop de la pista del Laietà, el 23 de juny de 1923. Pepe Samitier, l’estrella futbolística del moment, era veí seu i un dels escassos espectadors de les seves pràctiques perquè Met no deixava mai la pilota competint en el seu maneig en algunes ocasions amb Navarrete i Kucharski. Vivia també al barri Cardús, un dels primers jugadors del Barça (any 1926) que reorganitzava amb Molas la secció barcelonista i Ferrando se’n va anar al Barça. “Amb ell va estar sempre Ignacio García, el seu braç executor. Entre els dos componien un de sol ja que la seva identificació era total”, ho explica Fernando Font en el seu ‘Llibre d’or del bàsquet’.
    “Veloç com pocs, lleuger, no resultava fàcil perseguir-lo. Àgil, dur i perseverant, li va ser molt bé el llançament sobre la marxa, de salt, amb efecte i per dalt, a altura mitjana, el seu tir sortia inclinat, a tauler, rebot a ell i a la xarxa. els seus cistelles aixecaven al públic i la seva veu estentòria la corejaven els seguidors “, assenyala Font, que va ser company d’equip i entrenador. Amb el primer equip del Barça desmuntat per la guerra, Met es va mantenir a l’equip barcelonista, jugant en l’infantil durant els tres anys del conflicte bèl·lic.

    Ferrando 1

    Encara jugava en pista descoberta

  • Estrellas blaugranas

    Met Ferrando

    1939: Va marcar una època malgrat la seva corta estatura (1'70m)

    Va ser 12 vegades campió de Catalunya i 6 d’Espanya en els 12 anys que va jugar amb el Barça.

    Ferrando 5

    El Barça va jugar el Torneig Ibèric a Lisboa i els jugadors van aprofitar per fer turisme. Met, junt amb els seus companys en un moment de relax

    “Vaig jugar a l’infantil -va explicar Met en una entrevista a José Marero per a l’agència Efe- amb Pepe Vila com a entrenador. Amb ell vaig tornar al Laietà, que llavors va canviar el seu nom denominant Laietà. Allà vaig jugar la temporades 1939-40 i 1940- 41. Aquest any, el Barça va tornar a tenir equip sènior i vaig tornar. vaig jugar al Barça fins a 1952. va ser peça bàsica en els èxits barcelonistes de la dècada dels 40. va ser 12 vegades campió de Catalunya, sis d’Espanya i també va guanyar la Copa Ibèrica jugada a Lisboa. el 1952 se li va concedir la insígnia d’or de la Federació Catalana i després va seguir lligat al món del bàsquet amb el títol nacional d’entrenador i va dirigir a equips infantils, juvenils i júniors. Per al record va deixar la seva forma de llançar a cistella. “sempre ho vaig fer -explica en aquesta entrevista- en carrera amb una mà o de pit i amb dues mans però sempre sense bombar molt la pilota. Era un jugador petit i havia d’utilitzar els meus trucs. El tir en suspensió és l’única cosa que es pot considerar novetat respecte al joc de la meva època. on la meva 1,70 hagués estat un nan després i només se m’hagués reconegut pel mocador que em solia posar perquè els cabells no em fiqués en els ulls “.

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona