• Estrellas blaugranas

    1986: Andrés Jiménez

    Va arribar al Barça per canviar la forma de jugar dels homes alts

    Andrés Jiménez passejava per la seva Carmona (Sevilla) natal quan un d’aquests descobridors de talents tan abundants en aquella època (parlem de mitjans dels 70) el va convidar a participar en una ‘operació alçada’, que eren entrenaments amb jugadors alts perquè aquests tinguessin visibilitat per als clubs. A Jiménez se’l va endur a Badalona el CB Cotonificio. Corria el 1977 i tenia 15 anys. Amb Aíto com a entrenador al primer equip del Cotonificio va jugar del 1977 al 1983; després va passar al Joventut (des de 1983 a 1986) i finalment va fitxar pel Barça el 1986, sempre de la mà d’Aíto i després d’unes negociacions que mai van ser enteses a Badalona i que van crear una seriosa polèmica.

    Andres Jimenez-70

    Andrés Jiménez va arribar al Barça a l’any 1986

    En el club barcelonista va estar fins a 1998 i el 13 de setembre d’aquest any va veure com l’entitat li feia un homenatge i retirava la seva samarreta, que llueix al Palau al costat de les d’Epi, Solozábal i Dueñas.
    Va debutar en el bàsquet d’elit en les files del Cotonificio de Badalona, ​​per al qual va ser captat per Aíto García Reneses el 1977 després de participar en una Operació Altura. Els seus progressos tècnics en l’equip badaloní van ser espectaculars i ja a partir dels primers anys de la envoltada dels 80 va començar a ser considerat com una de les més fermes promeses del bàsquet espanyol. El 1981 va ser el líder de l’equip del Cotonificio que contra tot pronòstic es va proclamar campió d’Espanya júnior. El 1983, després d’haver debutat un any abans amb la selecció, va ser protagonista d’un dels casos més llargs i conflictius de l’època: el Cotonificio havia pactat el seu traspàs al FC Barcelona, ​​però ell es va negar a acceptar-ho adduint qüestions esportives. Alhora, el Joventut, que havia contractat a Aíto, es va interessar també vivament pel seu fitxatge. Davant la decidida postura del jugador, que entre altres coses va arribar a amenaçar amb marxar una temporada a una universitat d’Estats Units i va presentar davant la Federació Catalana un expedient per incompliment d’obligacions per part del Cotonificio per sol·licitar la seva carta de llibertat, el Barça va renunciar al seu fitxatge i Jiménez va acabar fitxant pel Joventut. El Cotonificio va ingressar pel seu traspàs un total de 18 milions de pessetes, xifra rècord en 1983 pel traspàs d’un jugador. El 1986 va fitxar finalment pel FC Barcelona, ​​en el qual ja estava també Aíto.

    Va marcar diferències perquè amb la seva alçada jugava molt bé lluny de la cistella

    jimix2-70

    Jiménez era molt bo jugant lluny de la cistella

    Jiménez havia començat a jugar com a pivot (2.05 metres) però aviat va ser reciclat per jugar com exterior i es va convertir en un “tres” que marcava diferències perquè hi havia pocs jugadors de les seves característiques. No era un gran tirador a distància però es movia bé cara al cèrcol i sabia aprofitar les seves condicions i els centímetres en els quals gairebé sempre superava al seu marcador. Amb el Barça va guanyar 7 Lligues i 4 Copes i una Korac i amb la selecció espanyola (186 vegades internacional) va ser medalla de plata en els Jocs Olímpics de Los Ángeles’82 i en l’Eurobasket de Nantes el 1983. Des del seu debut com internacional, el 1982, va ser indiscutible a la selecció.
    Al marge del bàsquet, Jiménez -al qual es va anomenar Jimix- va mostrar aviat la seva faceta artística. A Saragossa va realitzar la seva primera exposició de còmics i dibuixos, de la qual no es va mostrar massa satisfet, perquè es va donar preferència a la caricatura, quan ell es considerava un dissenyador amb estudis de publicitat a l’Escola d’Arts Aplicades. Va realitzar un còmic sobre la història del bàsquet a través dels temps i un relat de com Espanya va aconseguir la medalla de plata a Los Angeles amb ell com a protagonista.
    Sobre la seva polèmica amb el Cotonificio, la seva sortida del Joventut i el seu fitxatge pel Barça, Jimix va declarar en el seu dia a El País que “vaig fer el que devia fer, que és anar a més”. Va ser un fitxatge d’excel·lent rendiment perquè 12 anys al Barça van significar una basa de pes per a l’equip blaugrana i el seu gran salt com a jugador. Andrés Jiménez (un b2.05 reciclat en aler) va ser un avançat al seu temps

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona