• Estrellas blaugranas

    1985: Un gegant pel Barça

    Roberto Dueñas va arribar al Palau per donar força, centimetres i qualitat

    Roberto Dueñas sempre va marcar diferències sota la cistella

    Pertany al selecte grup de jugadors (Epi, Solozábal, Andrés Jiménez i ell mateix) que pot gaudir de veure la seva samarreta penjada al Palau Blaugrana i el seu nombre retirat. És el reconeixement a un jugador irrepetible, tant per les seves condicions físiques (2,21 metres i 140 kg.) Com per la seva gran humanitat. Roberto Dueñas va ajudar a aconseguir títols i va marcar un època en la seva posició. Malgrat centímetres i kilos no era el pivot que només podia ajudar a prop de les cistelles; tenia un llançament a tres o quatre metres més que respectable, passava molt bé i sabia moure. En deu temporades amb el Barça, va guanyar sis Lligues, dues Copes del Rei, una Copa Korac i una Eurolliga. Amb la selecció espanyola (84 vegades internacional) va aconseguir la plata en l’Eurobasket de 1999. Va ser triat en el Draft per Chicago amb el número 57 encara que mai va mostrar el més mínim interès per jugar a la NBA.

    L’Eurolliga del 2003 va ser el principal títol que Dueñas va guanyar al Barça

    Roberto Dueñas va intimidar sempre als seus rivals

    El mateix Dueñas ha explicat el seu reclutament per al món del bàsquet. “Tenia 16 anys i anava a estudiar a Móstoles. Un entrenador del Fuenlabrada em va veure a la parada dos o tres dies i em va dir si volia jugar a bàsquet. Tot va començar allà”. Va assistir a una ‘operació alçada’ (entrenaments amb jugadors alts perquè poguessin ser coneguts pels clubs) i el Barça el va incorporar amb celeritat. Després d’un parell de cessions (una a Fuenlabrada i una altra al Cornellà) va debutar amb el primer equip blaugrana el 17 de desembre de 1995 i va ser un jugador important durant 10 temporades, fins que al juliol del 2005 el tàndem format per Savic i Ivanovic van decidir no renovar el seu contracte. Va jugar a l’Akasvayu de Girona fins que va arribar Svetislav Pesic, amb el qual no havia tingut una bona relació al Barça, i després d’un testimonial pas pel Joventut, va decidir retirar-se amb 31 anys amb un evident desgast fisc -bàsicament la seva esquena- fruit de la seva constitució. Se’n va anar amb 2113 rebots i 266 taps.

    Junt a Epi, Solozabal i Jiménez te la seva samarreta penjada al Palau

  • Estrellas blaugranas

    1985: Un gegant pel Barça

    Roberto Dueñas va arribar al Palau per donar força, centimetres i qualitat

    Son els quatre jugadors més històrics del Barça

    El bàsquet va seguir present en la seva vida. Es va quedar a viure a Barcelona i va seguir al club barcelonista. Treballa al planter del Barça, sobretot entrenant moviments amb els pivots. “No jugo ni patxangues. Moltes vegades els veterans del Barça em diuen que vagi a jugar amb ells, però no em ve de gust. Jo ja vaig jugar, això ja ha passat. Ara m’encanta el que faig, gaudeixo del bàsquet formant als xavals “, comenta.
    Quan es va conèixer la decisió de la directiva del club de penjar la seva samarreta amb el número 12 va assenyalar que “aquest és el millor rècord possible que pot existir. He estat molts anys al Barça gaudint del que m’agrada fer, però no m’ho esperava . Veure la meva samarreta penjada al costat de les d’Epi, Solozábal o Andrés Jiménez és un somni i un orgull “.

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona