• Estrellas blaugranas

    1975: Pedro Cesar Ansa

    Era un jugador de gran qualitat que sempre va respondre quan tenia que substituir a Epi o Sibilio

    PEDRO ANSA

    Ansa era un jugador ofensiu i la seva gran virtut eren les penetracions

    Va arribar al Barça en silenci i es va anar 10 anys després de debutar al primer equip per iniciar una nova etapa esportiva que enllacés amb la professional. Va fitxar per Cajamadrid perquè Pedro Cesar Ansa Araiz era un economista amb futur. Intel·ligent dins i fora de la pista, Ansa va saber adaptar-se sempre al seu paper, en què que millor podia rendir per al Barça. Va destacar en els equips inferiors del club barcelonista i va arribar al primer equip, el 1975, amb 18 anys i de la mà de Ranko Zeravica, convertit en un jugador de qualitat , excel·lent en els llançaments i les penetracions. Mai fallava quan era requerit per prendre la plaça d’Epi o Sibilio, els dos alers titulars en una època en què les rotacions no eren normals. “Epi i Chicho eren dos monstres. Per a mi això tenia una mica de bona sort, perquè era un plaer jugar i entrenar-me amb ells, i també de mala sort, perquè era molt difícil treure’ls minuts “, reconeix obertament. “A més, era una època en què a més no se solia rotar tant com ara. Els entrenadors eren així. Anaven a mort amb el cinc inicial. Crec que podíem haver jugat una mica més els suplents. No dic que jo m’hagués igualat a Chicho i Epi, però sí haver estat una mica més a la pista i hagués sortit bé per a l’equip “, va explicar anys després ‘Perico’ com se li va conèixer en el món del bàsquet. Ansa es va definir, ja retirat, com “un jugador agressiu, més atacant que defensor. M’agradava molt córrer el contraatac. I, encara que no era un excel·lent tirador, si ficava des de mitja distància “. El premi a passar més temps del desitjat a la banqueta ho compensen en certa manera els títols: dues Lligues, 6 Copes del Rei i una Recopa. “La veritat és que érem un grup genial. Hi havia molt bona relació en una generació nova que va agafar el relleu de l’anterior. Només cal dir que després dels partits normalment sortíem tots a sopar. Gaudíem molt amb tot “, recorda.
    Ansa va ser un jugador de pocs equips. Va començar als Maristes de Sant Joan, el mateix col·legi que Solozábal. Va passar al juvenil del Sant Josep de Badalona per a posteriorment incorporar-se al Barcelona. Va explicar la seva marxa del Barça el 1985 en una declaracions a El Mundo Deportivo: “M’ha costat bastant la decisió de deixar Barcelona i traslladar-me a Madrid, però era evident que havia acabat una etapa i dono començament a una altra. En els últims anys sentia la sensació que estava adoptant un postura conformista i que si hagués donat abans aquest pas, podria haver arribat més alt “. Es va retirar tres anys després -en 1988- i va treballar amb èxit com a economista a Cajamadrid. Va tornar al FC Barcelona per presidir l’Associació de Veterans en la qual realitza una excel·lent tasca compaginant els seus coneixements com a economista i com a ex-jugador del club.

    Pedro Ansa 83-84-70

    Aquest es l’equip de la temporada 1983-84. Ansa abaix amb Epi, Seara i Solozabal

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona