• Estrellas blaugranas

    1957: Nino Buscató

    Va arribar amb només 17 anys i a la primera temporada ja va ser titular. Va ser el naixement d'un mite

    En aquell abril de 1957, Nino Buscató vivia a Pineda de Mar (Barcelona), ajudava en el negoci familiar (un forn) i quan podia s’escapava a llançar a cistella una o mil vegades -el que el temps lliure li permetia- al pavelló Municipal de la població, del que havia aconseguit les claus per poder entrar quan li vingués de gust. Tenía llavors 17 anys (va néixer el 21 d’abril de 1940) i ja jugava al primer equip del Pineda després d’haver practicat també futbol i handbol, demostrant la seva facilitat pels esports i les seves condicions per triomfar en qualsevol especialitat. Li deien el ‘Nino’ ​​per ser el més jove del grup -amb molta diferència- i pel seu aspecte encara més acriaturat del que indicava la seva edat. I aquest ‘Nino’ ​​l’acompanyaria sempre en la seva llarga, exitosa i exemplar carrera.

    NINO BUSCATO-70

    Als 15 anys Nino Buscató ja jugava al primer equip del Pineda

    Als seus 17 anys, Buscató ja era un nom que sonava en el bàsquet català. Titular al Pineda des dels 15 -portava tres temporades ja al primer equip-, tant Joventut com FC Barcelona ja coneixien sobradament les seves virtuts. “Al Joventut li vaig ficar 39 punts i el Barcelona 29 o 30 perquè no hi havia Lliga Nacional però el Pineda jugava amb els grans”, recorda ara. I els grans es van llançar a per ell. “Els dos equips van venir a parlar amb els meus pares per fitxar-me, però el representant del Barça era Antonio Palés, president de la secció de bàsquet, que era fabricant de farina, de manera que hi havia relació professional i el meu avi coneixia al seu pare”. La passada del ‘Nino’ ​​el Barça estava cantat i així es va concretar amb rapidesa en una entrevista a Pineda entre Palés i el pare del jugador. Però quan tot estava tancat va aparèixer la sempre asseguda i protectora veu materna. “Només jugarà al Barça si accepteu la meva condició”, va assenyalar la mare de Buscató. Tots, sorpresos, la van mirar a la recerca d’aquesta última i inesperada condició. “Pot anar a entrenar i jugar a Barcelona, ​​però cada nit a dormir a Pineda, a casa”. No era una condició fàcil de complir perquè no eren molts els trens que cobrien els 60 quilòmetres que separen Barcelona de Pineda i molt menys a la nit, però els directius del Barça van complir la condició de la mare Buscató.

    Va ser un jugador important del Barça que va guanyar la Lliga 58-59 i va tenir que deixar el Club per la decisió de retirada d’Enric Llaudet

    1957-1958 TEMPORADA-70

    Nino Buscató (tercer per l’esquerra agenollat) es va convertir en jugador decisiu malgrat la seva edat

  • Estrellas blaugranas

    1957: Nino Buscató

    Va arribar amb només 17 anys i a la primera temporada ja va ser titular. Va ser el naixement d'un mite

    “Avançar una mica els entrenaments -explica- i després compartia un taxi amb Juanito Canals que vivia a Badalona, ​​per arribar al tren de les 11,15. Anava fins Arenys i d’allí un altre taxi a Pineda. Així tres dies a la setmana, que eren els que teníem entrenament “. Encara que Buscató s’entrenava cada dia. Anava al Pavelló de Pineda quan podia i el Barça arribava una hora abans i li demanava al senyor Torras una pilota per fer més trets “Amb milers de llançaments diaris, Buscató va fer créixer la seva llegenda de tirador infal·lible.” Llavors es llençava aixecant una cama i moltes vegades recolzant-te en el tauler “, assenyala el jugador, que captava a la primera tot el que li ensenyaven i veia, el que li va permetre ser el primer espanyol a llençar en suspensió, després de veure com ho feien els nord-americans en els Jocs Olímpics de Roma 1960.
    Però abans, al Barça, ja va marcar un equip. “Vaig tenir sort -assenyala amb modèstia- perquè en la meva primera temporada (1957-58) es va optar per un equip jove i l’entrenador, Paco Ortiz, em va donar molts minuts malgrat la meva inexperiència. Recordo que teníem fins a un americà, Cris Bellmore, que feia molts anys que vivia a Barcelona, ​​però era alt i ens va ajudar; jugàvem Lliga Catalana i alternàvem la pista de les Corts amb el pavelló del carrer Lleida. No vam fer grans coses pel que fa a resultats, però vam posar les bases l’èxit de la temporada següent “. Perquè aquesta temporada següent va ser la de l’eclosió del basket barcelonista, que va guanyar la Copa (llavors del Generalísimo) i la Lliga (la segona edició a nivell nacional). “Llaudet va apostar fort, va posar d’entrenador a Jaume Isal, van arribar els germans Martínez i Jordi Bonareu, jugadors amb experiència al màxim nivell, i les coses ens van sortir bé”. El Barça va guanyar la Copa -superant el Madrid (68-63 i 65-58) en semifinals i al Aismalibar (50-36) a la final- i la Lliga superant el Madrid en una competició que es va assentar en la seva segona edició encara que tot era molt rudimentari: “anàvem a jugar a Madrid en cotxes particulars i recordo que una vegada vaig anar amb el del president Llaudet, un cotxe espectacular dels que hi havia pocs en aquella època”. El doble èxit va fer gran a Buscató, que ja era internacional i un dels millors jugadors espanyols del moment, estatus que mantindria 16 anys fins que es va retirar en l’estiu de 1973.

    NINO BUSCATO 58-59-70

    Buscató sempre va superar amb intel·ligència als seus defensors, molt més alts i forts que ell

    Però la felicitat barcelonista tan sols va durar aquesta temporada perquè en la següent “va canviar l’estructura. Bonareu va marxar i van entrar dos porto-riquenys”, explica Buscató que va debutar, com l’equip, a la Copa d’Europa. “A la primera eliminatòria ens va tocar un equip marroquí perquè en aquella època alguns jugaven competicions europees, i vam passar, però en la segona ens va tocar el campió polonès, un equip molt fort. No vam perdre per molt cap dels dos partits, però ens van eliminar “. La temporada va ser discreta pel que fa a resultats i el pitjor va arribar al finalitzar. Nino Buscató ho recorda ara:” Ens va reunir el president Llaudet i ens va explicar la situació. No hi havia diners perquè s’havia construït al Camp Nou i encara no s’havia cobrat la venda de les Corts. Ens donava llibertat a tots perquè busquéssim equip i va ser quan va dir que si no havien jugadors, ja jugarien els fills dels socis. Però no va ser una decisió capritxosa; venir donada per les circumstàncies que van fer impossible la continuïtat de l’equip “. El Barça va caure a la Tercera Divisió i Buscató se’n va anar, com gairebé tots els jugadors.” El meu pas pel Barça va ser molt bonic. Era un nen i tothom em va cuidar amb molt afecte. Tinc grans records “.
    Únicament es va quedar Joan Canals i el júnior Andreu Balbuena, que havia jugat uns pocs partits amb el primer equip. Començava una dura travessia pel desert per al Barça i en la qual només va sobreviure per l’obstinació de barcelonistes que no van deixar que morís: Piera, Cano, Rabassa, Sadurní, Giró, Junqueras …
    Buscató tenia 19 anys i se’n va anar al Aismalibar de Montcada, on va jugar tres temporades, abans de fitxar pel Joventut de Badalona, ​​on va assentar una carrera que el va convertir en jugador de referència. 222 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual va participar en els campionats d’Europa d’Istanbul (1959 i la seva primera competició oficial), Belgrad, Wroclaw, Moscou i Barcelona; al Mundial de Xile (1966) i en els Jocs Olímpics de Roma (1960) i Mèxic (1968). Es va retirar després de l’Eurobasket de Barcelona (1973) amb la medalla d’or penjada al coll i sempre s’ha mantingut lligat al bàsquet, com a entrenador -va tornar al Barça per fer-se càrrec de l’equip Júnior-, com a professor a l’INEF i com a comentarista. És una de les opinions més precises i respectables. Tot un mite.

Newsletter

Informa't de les nostres activitats per mail:

Copyright © 2016 - Associació d'antics jugadors de bàsquet del F.C. Barcelona